Tomba d'Antonio Gramsci en el cementiri civil de Roma
Odio als
indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no
pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i l'abúlia són
parasitisme, són berganteria, no vida. Per això odio als indiferents.
La
indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en
la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat, allò amb que no es
pot comptar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la
matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que passa, el mal que
s'abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva
voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar;
consent l'accés al poder d'homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar.
La massa ignora per despreocupació, i llavors sembla cosa de la fatalitat que
tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al
que sabia, el mateix que al que no sabia, a l'actiu, el mateix que l'indiferent.
Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o
molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria
passat el que ha passat?
Odi als
indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d'eterns
innocents. Demano comptes a cadascun d'ells: com han escomès la tasca que la
vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no
han fet. I em sento en el dret de ser inexorable i en l'obligació de no
malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.
Sóc
partidista, estic viu, sento ja en la consciència dels de la meva part el pols
de l'activitat de la ciutat futura que els de la meva part estan construint. I
en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; res de quan en ella
succeïx és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent
dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la
sagnia dels pocs. Visc, sóc partidista. Per això odio a qui no pren partit,
odio als indiferents.
11 de febrer de 1917
