tag:blogger.com,1999:blog-33213861160249631122024-03-06T05:10:09.714+01:00PLURAL RELIGIOuna propuesta eclécticaJordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-89506117370037378782014-06-25T10:17:00.001+02:002014-06-25T10:17:49.374+02:00MICHEL FOUCAULT (1926-1984) (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbcSMas0CuH63BHizZv2tIzEBclfo3Y24S8iCDniTOOu1yYYvmKvXZsGFXrPhZXkaL6esODIUWIB7ZPALDb79DXFHrn9UOQmvBwZlX2arQY4PhR3zm_C2ptDnucW7U-38Ao-z7uANkv72/s1600/Foucault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbcSMas0CuH63BHizZv2tIzEBclfo3Y24S8iCDniTOOu1yYYvmKvXZsGFXrPhZXkaL6esODIUWIB7ZPALDb79DXFHrn9UOQmvBwZlX2arQY4PhR3zm_C2ptDnucW7U-38Ao-z7uANkv72/s1600/Foucault.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Celebraremos el treinta aniversario de la muerte del filósofo francés Michel Foucault, con el recordatorio de algunas de sus citas, que iremos añadiendo a lo largo de estos próximos días. El primero hace referencia a un fragmento del primer prólogo de 1961 de la primera edición de la <i>Historia de la locura en la época clásica</i> (en Plon, en una colección dirigida por Philippe Ariès), y que desapareció en posteriores ediciones:<br />
<br />
<br />
<div class="page" title="Page 1">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;">"On pourrait faire
une histoire des limites, de ces gestes obscurs, nécessairement oubliés dés qu’accomplis, par
lesquels une culture rejette quelque chose qui sera pour elle l'extérieur; et tout au long de son
histoire, ce vide creusé, cet espace blanc par lequel elle s’isole la désigne tout autant que ses
valeurs. (...) Interroger une culture sur ses expérience limites, c’est la questionner aux confins de
l’histoire, en un déchirement qui est comme la naissance même de son histoire”. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;">Os proponemos una selección de videos de/sobre Foucault en el siguiente <a href="https://www.youtube.com/playlist?list=PLHLD16WUROTUBut3dZjHdQfSJiDTnoYNv">enlace</a>.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'TimesNewRoman,Italic'; font-size: 12.000000pt;"><br /></span></div>
</div>
</div>
</div>
Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-65442395958655561332014-05-06T21:01:00.001+02:002014-05-06T21:01:37.976+02:00AL VOLTANT DE TRYOUTS DE SUSANA CASARES<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOwpUqykrLlA4SYv281dHY_ts57UYoatMpHdeEObBQ_CdoH2AtoX7blEVycmbB213G_KQ46WH5oaJcD4rn3oEtEALApu6-fl966375-vnqSDSHuq0xx0xg5fH5DaTqv06UaAy9JqXOAR4/s1600/tryouts-poster11x17_no-laurels-small.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOwpUqykrLlA4SYv281dHY_ts57UYoatMpHdeEObBQ_CdoH2AtoX7blEVycmbB213G_KQ46WH5oaJcD4rn3oEtEALApu6-fl966375-vnqSDSHuq0xx0xg5fH5DaTqv06UaAy9JqXOAR4/s1600/tryouts-poster11x17_no-laurels-small.jpg" height="400" width="259" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
http://tryoutsthemovie.wordpress.com/</div>
<br />
(Presentació a l'Institut Europeu de la Mediterrània, 6 de maig de 2014)<br />
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>889</o:Words>
<o:Characters>5069</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>42</o:Lines>
<o:Paragraphs>10</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>6225</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Sempre he
trobat estimulants les iniciatives creatives que des de l’àmbit de les arts
plàstiques, escèniques i cinematogràfiques, intenten mostrar les contradiccions
més que obvies que incorpora el coneixement i el reconeixement de les
identitats plurals. Són assaigos (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tryouts</i>)
molt reeixits que intenten que ens fixem en el que és evident, però que ens
entossudim a no voler veure: que aprendre a acceptar que vivim en una societat
amb persones que tenen identitats diferents, que ordenen la seva vida d’acord
amb codis i patrons morals que no sempre coincideixen, vol dir assumir que
sempre existirà el desacord. A vegades un curtmetratge de només catorze minuts
ens obre molts més interrogants, que no pas una desena de treballs acadèmics,
permanentment enrocats en hipòtesis sense resposta.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
El video de
Susana Casares em recorda (i crec que a molts de la sala també), a aquell que
l’any 2005 va dirigir en Xavier Sala, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hiyab</i>,
i d’altres fets en països europeus. Tots es troben relacionats amb joves i amb
el contrast entre les seves identitats. En todos dos casos es produeixen
situacions de pèrdua. En un i altre curt es plantegen dues preguntes
recorrents: perquè sóm tant reactius a acceptar un determinat tipus
d’identitat? I perquè aquesta es troba sempre relacionada amb la construcció
d’una identitat femenina, mitjançant la presentació social del cos de la dona?
Fixeu-vos que són aquestes les qüestions que ens interroguen en primera persona
després de veure videos com aquest. En canvi, ens entossudim amb una cadència
que sembla impossible d’interrompre, a fer-nos altres preguntes: perquè aquests
joves volen mantenir les identitats heretades dels seus pares? És que no es
troben a gust en la nostra societat? Què ha fallat en el seu procés d’integració?
Perquè el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hijab</i>? I així, successivament…
Com si no haguéssim entès res dels processos que, des de fa dècades, anem
analitzant, observant o explicant.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
La
quotidiana realitat que expresa la voluntat de Nayla de formar part d’un grup
d’animació del seu institut, ben podria ser projectada en molts altres
escenaris quotidians de la societat catalana. Hi podriem trobar molt exemples
de situacions en les que les identitats i les pertinences són posades a prova,
demostrant la seva fragilitat, maleabilitat o resistència. Totes aquestes són
condicions pròpies de la física dels materials, aquella branca essencial de les
ciències tecnològiques que ens diuen les propietats que ens poden mostrar
determinats materials en rebre alguna pressió concreta. Perquè encara no hem
sabut elaborar una ciència dels materials amb el que es construeixen les
nostres identitats? Perquè no hem sabut elaborar lleis i teoremes que
establirien les condicions adeqüades per a l’expressió i reconeixement
d’identitats singulars, i quines en les que no és possible fer-ho? Perquè –i
ara em refereixo explícitament a la decisió presa per la Nayla al final
d’aquest video- hem de deixar que siguin les persones les que sacrifiquin les
seves identitats per tal de no ser rebutjades?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Fa poc vaig
acabar de llegir un llibre del filòsof alemany Axel Honneth, un dels principals
teòrics del principi de reconeixement, amb un títol força eloqüent: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La sociedad del desprecio</i>. En un moment
de la seva obra, Honneth, impregnat de l’herència de l’humanisme reformista de
l’escola crítica, es lamenta del fet que les successives dinàmiques d’exclussió
en les societats occidentals hagin provocat que molts col·lectius se sentin que
s’han caigut de la “xarxa social del reconeixement” i que, per tant, hagin de
buscar formes alternatives de “lluitar en contra de l’experiència del menyspreu
i la humiliació”. Ja us podeu imaginar quina interpretació en podem fer avui en
dia de les paraules de Honneth.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Perquè
aprofito aquesta cita per a parlar sobre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tryouts</i>?
Doncs perquè en aquests temps en els que hem assumit la crua realitat de viure
en una crisi multinivell, sembla com si parlar d’identitats sigui accessori,
sigui quelcom que no toca, que és un luxe, quelcom que no ens podem permetre
mentre perillin les nostres condicions materials. És la crisi actual la certificació
de la mort per inanició del multiculturalisme que tantes ments preclares havien
predit? Potser caldria recordar que les identitats no són patrimoni exclussiu de
pobres, marginats i minories. I que jo aspiro a viure en una societat que
defineixi clarament les millors condicions possibles, per a que els seus
membres puguin expressar lliurement les seves identitats culturals, religioses,
polítiques, o de gènere, entre d’altres.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Definir una
identitat sempre és més fàcil que definir els patrons de convivència entre
elles. Això ho expliquem els antropòlegs dient que allò que forma part d’un
bagatge propi es converteix en un mecanisme de reproducció social, mentre que
les fronteres que es creen entre identitats actuen com a punts de referència o
marcadors de la diferència. Però seguim desconeixent els mecanismes que
faciliten la hibridació, la superació no lesiva dels límits identitaris, la
co-identificació inclussiva. Encara tenim molt a estudiar.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Cóm
interpretar la pèrdua que assumeix Nayla per tal de formar part del grup
d’animadores? En podriem encetar un interessant debat, sobre el sentit de la
seva pèrdua (el component simbòlic del cabell, sacrificat), o més globalment,
sobre l’acceptació de la pèrdua com a condició per a entendre la
complementarietat entre identitats diferents. És evident que una identitat
majoritària té molts més problemes per acceptar qualsevol mena de pèrdua, que
no una minoritària, de la que s’espera que sigui més flexible a assumir canvis.
Deixo una pregunta sense resposta: és aquest el sentit d’una societat
veritablement intercultural?</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Potser algun
dels presents s’estranyarà de què en la meva exposició, encara no he parlat
d’islam ni de musulmans. I és ben cert; m’han descobert, no tenia cap intenció
de parlar-ne. Veritablement era necessari per a entendre el que ens vol
explicar el video? La pregunta que els hi deixo sobre la taula és: tindria
sentit seguir parlant d’identitats si poguessim garantir la igualtat
d’oportunitats per tots els membres de la nostra societat?</div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-56086618507998549282014-04-25T18:34:00.000+02:002014-04-25T18:34:46.188+02:00Bibliofília (1)"Lo bueno de robar libros (y no cajas fuertes) es que uno puede examinar con detenimiento su contenido antes de perpetrar el delito" (Roberto Bolaño).<br />
<br />
Començo amb una cita de l'enyorat Bolaño, que es troba al principi del llibre de Miguel Albero, <i>Enfermos del libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas</i> (Universidad de Sevilla, 2009), i que estic pal.ladejant poc a poc. Tots aquells que ens agraden els llibres com a objecte de devoció i com a subjecte de conversació, recordem aquells espais en els que hem trobat petits tresors. Parlo de les llibreries, de vell i de nou, més petites que grans, en els que ens hem deixat bona part del sou. A vegades un es torna una mica nyonyo i melancòlic, i li venen rampells d'escriure sobre els records. Com a prova, el següent text, publicat a la revista La Gralla.G, per iniciativa del Pere Gubí i d'altre gent de Gelida (la podeu consultar a www.lagrallapuntog.com).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvX_qPf3uzHM0k7Kkoork9mDCFpgvHSuKKk1DoySqKTkIkKOSXtkusBMXkyWy2IX3QHNih7LByKA3LnjgwA9MLEaw94Kzlv-nFhtwh4O6RyJ-9mwkmwvGSLCqdWtuFODrvkZkv16d5wzev/s1600/IMG_0304.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvX_qPf3uzHM0k7Kkoork9mDCFpgvHSuKKk1DoySqKTkIkKOSXtkusBMXkyWy2IX3QHNih7LByKA3LnjgwA9MLEaw94Kzlv-nFhtwh4O6RyJ-9mwkmwvGSLCqdWtuFODrvkZkv16d5wzev/s1600/IMG_0304.jpg" height="269" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>3</o:Words>
<o:Characters>18</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>1</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>22</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;">L’AROMA DELS
RECORDS<o:p></o:p></span></b><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri; font-size: large; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><br /></span></b>
<span style="font-family: Calibri;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>498</o:Words>
<o:Characters>2843</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>23</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3491</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Calibri;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Estava escrit: aquells llibres ja no serien llegits per ningú més.
El destí dels gairebé 8000 llibres del fons de l’antiga llibreria Canuda de
Barcelona, que es vàren cremar el passat mes de febrer al Mercantic de Sant
Cugat, potser ja havia estat decidit des de feia molt de temps. Arraconats en
un magatzem, esperaven muts el seu darrer final. L’oblit crema els llibres més
depressa que el foc. Els bombers que van acudir a sufocar el foc vàren establir
un perímetre de seguretat, per tal d’evitar que el fum intoxiqués alguna
persona. Poca gent s’apropà a veure l’incendi. Què té de nou veure cóm cremen
llibres, si ens hem passat tota la nostra història fent-ho? Entre els inquiets
espectadors del succès, hi havia aquell home alt, vell i prim, amb unes ulleres
de pasta i vidres de cul de vas, que a penes podia dissimular les seves
llàgrimes. Només ell savia que l’incendi s’havia emportat tots els tresors que
amagaven aquells llibres, pràcticament oblidats per a tothom. L’únic que va
apartar aquell vell del seu desconsol fou ensumar entre l’olor del socarrim i
les cendres, aquella fragància única de la humitat adherida al paper dels
llibres vells. En sentir-la de nou, un breu somriure s’esboçà a la seva cara, i
els records el tornaren a portar a aquell soterrani de la llibreria Canuda, al
que havies d’accedir per la rerabotiga, i baixar unes escales fins arribar a
una cripta (segons així ho descrivien els refinats literats lletraferits) o a
una bodega (tal qual la veien aquells agosarats lectors tot terreny a la
recerca de troballes). Només aquells que hi ha baixat allà podien identificar
aquest aroma, pensà l’home vell, abans que una forçuda bombera li demanés si us
plau que es retirés una mica més, perquè el fum s’estava propagant pels
voltants. Fou tancar els ulls, i aspirar fort, per tal de retrobar-se de nou en
mig del dipòsit soterrani, envoltat de milers de llibres. El cor, emocionat,
bategava fort, al mateix temps que l’olor de la humitat s’anava ficant dins
dels pulmons, dificultant la respiració. Durant els primers cinc minuts, l’aire
enrarit i tancat provocava que la raó et recomanés sortir pitant escaes amunt.
Però la passió de la supervivència et mantenia ferm, amb la mirada atenta
repasant les prestatgeries a la recerca de l’obra desconeguda. L’aroma del
record feu estremir l’home, per les desenes de vegades que havia baixat les
escales vers aquell dipòsit dels llibres oblidats. Sempre intentant (re)trobar
aquell tresor que havia llegit, molts anys enrera, amb la seva estimada. Aquell
poemari, sense nom i sense autor, en edició senzilla de rústica. Ell va perdre
la seva estimada, però no l’amor per ella. El poemari va ser oblidat durant la
mudança emotiva que els va separar, i ell encara albiraba esperances de
trobar-lo en alguna llibreria de vell. Confiava en identificar-lo per les
anotacions a dues mans que ell i la seva estimada hi vàren escriure, entre
petons i carícies. I ara, el fum i les cendres sho estaven emportant tot de
nou. “Potser és temps de fer la darrera ullada”, pensà l’home.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<span style="font-family: Calibri;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Calibri;">
<span style="font-family: Calibri;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Rera la
línia de protecció posada pels bombers, algú va notar l’absència de l’home alt
i vell, però no va dir res. Dies més tard, quan els operaris recollien les
restes ja calcinades, hi vàren trobar els vidres enfosquits d’unes ulleres de
cul de vas. Sense que ningú més ho pogués escoltar, un d’ells va remugar:
“Peste de gent que llegeix, sempre es van deixant les ulleres pels puestus”.</span></span><!--EndFragment-->
</span></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-10997746729335457602014-03-12T00:15:00.001+01:002014-03-12T00:15:34.765+01:00Diez años ya de los atentados de Madrid<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzZGmxKb3yytrU3ijoeXoZou9JkgfBkbsau0W2E5YCGLiDhuDDrYhV3qxUfRVMt2F6PwzSluX9Xcx-4VT6Zum5txqn8Ki1ut0SxrCtgdTMefZEcQEvwAqsD_yNl9dWFxVQCfoT9Vuthjpz/s1600/IMG_0903.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzZGmxKb3yytrU3ijoeXoZou9JkgfBkbsau0W2E5YCGLiDhuDDrYhV3qxUfRVMt2F6PwzSluX9Xcx-4VT6Zum5txqn8Ki1ut0SxrCtgdTMefZEcQEvwAqsD_yNl9dWFxVQCfoT9Vuthjpz/s1600/IMG_0903.jpg" height="320" width="239" /></a></div>
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>1955</o:Words>
<o:Characters>11149</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>92</o:Lines>
<o:Paragraphs>22</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>13691</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><b><i>Diez años ya los atentados de
Madrid. Tiempo necesario para poder cerrar heridas, que en mi caso no fueron de
sangre, pero si provocadas por un sentimiento de vergüenza respecto a la manera
en que la institución de la que entonces formaba parte, la Dirección General de
Asuntos Religiosos de la Generalitat de Catalunya, respondió a esta tragedia.
Durante la mañana del 13 de marzo de 2004, escribí a mano todas las impresiones
vividas a lo largo de los dos anteriores días, y me prometí a mí mismo que una
década más tarde las haría públicas. Lo hago ahora, sin ningún tipo de
resentimiento, pero sí con la voluntad de evitar que el olvido no nos permita
enfrentarnos con nuestra memoria, y con nuestra vergüenza.</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">"La mañana del 11 de marzo
había finalizado mi clase de prácticas de coche, y mi profesor me había dejado
en la estación de Vilafranca del Penedès. Como era habitual, aprovechaba el
viaje hasta Barcelona para leer. No recuerdo si llevaba un libro o la fotocopia
de un artículo. Al llegar a Barcelona hice mi trayecto habitual a pie, desde la
estación de Arc de Triomf hasta Via Laietana. Al entrar en la oficina, Montse
Guallarte me comunicó que había habido un gran atentado en Madrid. Faltaban
unos minutos para las 9 de la mañana. Entré en mi despacho, pero ni siquiera
encendí el ordenador, ya que a esa hora había quedado con mi amigo Ignacio
Álvarez Dorronsoro, para tomar un café. No nos fijamos si en el bar estaba
puesta la televisión. Media hora más tarde estaba de nuevo en el despacho, y ya
me enteré a partir de las noticias de los diarios por internet, de que había
sido un atentado especialmente sanguinario. Lo primero que pensé fue llamar a
Madrid, a casa de mi tío Satur, para preguntarle por él y el resto de familia
que vive en Madrid. Él me dijo que estaba bien, pero, muy nervioso, comenzó a
gritarme al teléfono: "ETA Son unos asesinos y unos bárbaros. Ves, es eso
lo que ha conseguido ese malnacido de Carod-Rovira!" (haciendo referencia
a las indiscretas conversaciones que éste mantuvo con representantes de ETA en
Perpignan).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Yo le pedí que se
tranquilizara, que lo que era importante era que nadie de la familia fuera
víctima de los atentados. Le dije que después le llamaría. De nuevo el
terrorismo, de nuevo nos volvíamos a encontrar de nuevo con el dolor, esta vez
en Madrid. Quizás acostumbrado a esta funesta rutina, seguí haciendo mi
trabajo, y de vez en cuando miraba las imágenes que algunos medios iban
mostrando por internet. En ese momento, mi situación en la Dirección General
tenía fecha de caducidad, ya que la directora general, la sra. Montserrat Coll,
ya me comunicó que no quería contar conmigo, y que el mes de junio finalizaría
mi vinculación laboral. Durante ese periodo se me encargó hacer un estudio
sobre el estado de los cementerios musulmanes en Cataluña. Mi anterior cargo,
como responsable de estudios de la Dirección General había quedado suspendido.
Por aquel entonces, yo ya era consciente de que mi presencia tenía fecha de
caducidad, y que ya no podría aportar nada más que lo que me fuera solicitado
por la directora general. Mi compañero Manuel Lecha fue encargado de las
relaciones con las comunidades musulmanas, y yo le debería dar apoyo hasta el
mes de junio. Como una funesta costumbre, hacia el mediodía, nos acercamos a la
concentración silenciosa que habitualmente se hacía en la Plaza Sant Jaume
cuando se producía un atentado. Allí había miembros del gobierno de la
Generalitat y del Ayuntamiento de Barcelona. Saludamos a compañeros de otros
servicios del Gobierno. Rompiendo el silencio se escucharon gritos en contra de
ETA y en contra de los terroristas. A mí me sonó el teléfono. Era Joan Uribe, sargento
de los Mossos de Escuadra, al que sus jefes habían encargado dedicarse al
seguimiento de los potenciales casos de terrorismo islamista. Su llamada me
dejó de piedra: "quizás no ha sido ETA", me dijo. Yo enseguida se lo
comuniqué a mi compañero Manuel, que se quedó tanto sorprendido como yo mismo.
Rápidamente volvimos al despacho para comunicarle esta información a la sra.
Coll. Le pedimos podernos reunir urgentemente para que tuviera constancia del
hecho. Como en aquel tiempo ya se había definido la jerarquía dentro de la
Dirección General, fue Manuel quien se dirigió a ella. Ante nosotros, la sra.
Coll, incrédula, dijo: "bueno, pero todavía no hay pruebas de ello,
¿verdad ?". "Cierto" ,contesté yo, "pero si se confirma
esta hipótesis, quizás habrá que tomar alguna decisión". Nos encargó que
hiciéramos un seguimiento de los acontecimientos para ver si podíamos descartar
esta autoría o si empezaban a aparecer nuevas pruebas. Desde mi despacho me
puse en contacto con miembros de los servicios de información. Volví a llamar a
los Mossos para decirles que nos informaran tan pronto como aparecieran nuevas
noticias, y también hice una llamada a la Guardia Civil. La idea que les quería
transmitir era que estábamos a la espera de noticias, y en previsión de poder
hacer algo para poder evitar algún tipo de reacción social contra los
musulmanes. También nos pusimos en contacto con representantes del colectivo
musulmán, que se indignaron ante las suposiciones que les hacíamos, aunque
luego parecieron interpretar mejor nuestra llamada. He de reconocer que lo
primero que me ha venido a la cabeza estos días ha sido que alguien atacara una
mezquita, o que alguna persona musulmana fuera agredida. Me acordaba del caso
del atentado de Okhlahoma y temía que esto nos pasara en Cataluña. Era como si
pudiera derrumbarse el camino que habíamos estado haciendo en los últimos años.
También llamé a mi mujer, Pilar, para comunicarle el hecho. Lo hice desde el
móvil, en la calle, ya que pensaba que tenía que saber. Aproveché que estaba en
la calle para engullir un pequeño bocadillo, mientras llamaba a otros
compañeros periodistas. Todo el mundo estaba muy preocupado, porque empezaban a
aparecer informaciones de los servicios de información británicos, que fueron
los primeros en empezar a hablar de la hipótesis islamista. Al volver a la
oficina, le iba informando de mis conversaciones a la sra. Coll que, sin
embargo, no aparentaba ningún tipo de preocupación por lo que estaba pensando.
Pese a las dudas que tuve respecto la autoría de los atentados, durante el
jueves 11 de marzo en ningún momento me relajé. Preferí imaginar el peor
escenario posible, y asumir el riesgo de ser tachado posteriormente como
exagerado (si finalmente la autoría hubiera sido de ETA), que no como poco
previsor. El resto de la tarde sirvió para seguir intentando encontrar más
claves en internet y para que la batería del móvil prácticamente se me
descargara. Creo que hacia las cinco de la tarde, la sra. Coll nos comunicó que
iba a casa. Yo le dije, que si quería, podría llamarle a su casa, ya que
probablemente me llegaría más información durante la noche. Ella me respondió
que ya se la comunicaría mañana, y que esperaba que si se confirmaba la autoría
islamista, al final no se tuviera que suspender la reunión prevista entre el
consejero primero, Josep Bargalló, y los representantes del Consejo Islámico y
Cultural de Cataluña, prevista por el siguiente lunes 15 de marzo. Me quedé
mudo: que su única preocupación en estos momentos fuera una cuestión de
protocolo. Esa tarde salí tarde del despacho, y cuando llegué a casa, me
conecté de nuevo en internet para conocer nuevos detalles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">La rutina del día siguiente
comenzaba a las siete de la mañana, de nuevo al volante del coche de prácticas.
El profesor me dio más de una bronca, diciéndome que " hoy no estás muy
fino , qué te pasa ?". Poco le pude decir, pues ya tenía la cabeza en otro
sitio. A las ocho, cogí el tren con tres o cuatro periódicos bajo el brazo. A
medio viaje me vuelve a llamar Joan Uribe, indicándome que los Mossos quieren
entrevistarse con los responsables del Consejo Islámico y Cultural de Cataluña,
y que nos pedían nuestro apoyo para ponerse en contacto con ellos. Yo le dije
que, dado que yo ya no ocupaba ningún cargo en la Dirección General, le debería
pedir directamente a la directora. Uribe me respondió que él tenía la
autorización de la consellera Montserrat Tura para que las personas que los
ayudaran a hacer este contacto fueran Manuel Lecha y yo mismo. Y me recalcó que
ya se pondrían en contacto con la sra. Coll. Llegué a la oficina, y me
encuentro con Manuel (al que ya había llamado después de hablar con Uribe, para
comunicarle a la sra. Coll la intención de los Mossos). Me confirma que ha
hablado con ella, y que quiere que concertemos esta reunión, que se celebrará
ese viernes a las 11h en la sede del Consejo islámico en la calle Tallers.
Manuel también me comenta que la sra. Coll hoy vendría más tarde a la oficina.
Yo le expongo algunas de las propuestas que había pensado: proponer un
manifiesto de rechazo consensuado con el mayor número de comunidades musulmanas
de Cataluña, hacerle saber al Gabinete del Presidente Maragall que estábamos
moviendo esto y, sabiendo que se estaba organizando una gran manifestación en
Plaza de Cataluña-Paseo de Gracia, poder conseguir que pudiera haber una
representación de estos colectivos en su cabecera. Mientras íbamos a la cita
con los Mossos fuimos perfilando estas ideas, pues para la primera de ellas
queríamos contar con el apoyo del Consejo Islámico. La reunión a tres bandas no
duró más de treinta minutos, y todos nos aprestó a apoyarnos en la respuesta a
esta situación. A la salida, un grupo de periodistas nos abordó, y tuvimos que
darles algunas excusas un poco raras para evitar que nos identificaran. De
regreso a la oficina, Manuel recibió la llamada de la sra . Coll que le
preguntaba cómo había ido la reunión. Después de hablar con ella, Manuel me
comunicó que la sra . Coll tenía unos asuntos personales que le impedirían
venir a la oficina durante todo el día. Esto me preocupó mucho, ya que nosotros
no podíamos entrar en contacto con el Gabinete de Presidencia, ni iniciar todas
las iniciativas que habíamos pensado para que se pudiera articular una
respuesta de condena a los atentados por parte de las comunidades musulmanas en
Cataluña. Al llegar a la oficina de Via Laietana, empecé a redactar el texto
del manifiesto que había que consensuar con las comunidades musulmanas. Cuando
ya tenía un primer borrador, Manuel entró en mi despacho para revisarlo juntos.
Al entrar, cerró la puerta, y me dijo que hoy la sra. Coll no vendría en todo
el día porque había decidido quedarse en casa, para poder preparar la calçotada
que quería hacer el sábado, en la que había invitado a diferentes miembros del
gobierno catalán (*). Me quise morir en ese instante. Mi primera reacción fue
coger la chaqueta y marcharme a casa, pero Manuel me contuvo, para decirme que
teníamos que hacer el manifiesto, y que esto era lo más importante que hacer
ahora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Hicimos un breve texto de rechazo
por los atentados, mientras que por otra parte, localizábamos los teléfonos de
los principales interlocutores de las comunidades musulmanas en Cataluña. La
idea sería explicarles nuestra propuesta, leerles el contenido del manifiesto
(o mandarselo por fax), y luego añadir el nombre de su comunidad en la lista de
adhesiones. Cuando nos pusimos en contacto con el Consejo Islámico, surgió el
primer problema: ellos habían preparado un comunicado diferente que estaban a
punto de enviar a la prensa. Les pedimos que lo que querían hacer no era lo que
tocaba hacer ahora, y que nosotros nos estábamos exponiendo mucho para que se
pudiera dar una imagen de unidad en el seno del colectivo. Finalmente, se
avinieron a consensuar los dos textos. Nos pasamos casi todo el mediodía y
comienzo de la tarde (era viernes, y era día de oración), llamando a
comunidades musulmanas. Al final conseguimos el apoyo de unas cuarenta entidades y mezquitas. Ya le habíamos comunicado al Gabinete de Presidencia lo
que queríamos hacer, y que quedábamos a la espera de que nos dijeran algo en
relación a la manifestación de la noche. A partir de media tarde, empezamos a
enviar el manifiesto por fax a la redacción de los principales medios de
comunicación de Cataluña. El número de fax de la Delegación de la Generalitat
en Barcelona apareció en todos los envíos, pero tengo la sensación de que nadie
se dio cuenta de ello. Al día siguiente, muy pocos medios se han hecho eco de
este manifiesto. Demasiado esfuerzo para unos resultados tanto escasos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Ahora quedaba la cuestión de la
manifestación. Manuel Lecha y yo mismo nos desplazamos a la sede del Consejo
Islámico para poder recoger a algunos de sus representantes para poder asistir
a la manifestación. Desde el Gabinete de Presidencia nadie nos había respondido,
pero lo intentamos. Al llegar a Plaza Cataluña, la multitud era tan enorme, que
sólo pudimos situarnos junto al edificio de El Corte Inglés, muy lejos de la
cabecera que se encontraba al inicio del Paseo de Gracia. Todavía recuerdo las
miradas de la gente respecto a unos representantes musulmanes que, vestidos con
chilabas y turbantes, intentaban abrirse paso entre la multitud. Al final fue
imposible dar un paso más. Yo pensé que ya había hecho suficiente, y enfilé
hacia el tren que tenía que llevar a casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">El día había sido muy largo y
duro, como también lo fue aquella noche de insomnio y vergüenza.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">(*) Este hecho me fue
confirmado por la entonces Secretaria para la Inmigración, Adela Ros, que
reconoció que ella participó en esta comida, junto con otros miembros del
partido al que pertenecía la sra. Coll, como el consejero primer Josep
Bargalló.</span></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-43893845246059776542014-03-11T18:38:00.001+01:002014-03-11T18:38:33.738+01:00Deu anys ja dels atemptats de Madrid<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVDrUKnpRTJtDafVfkMwxSpmCQg2mnaj2l_ZknMUdi8CRzUd2K7x0RHh6z4vV7WX_MXslGqu-oj4PYxkwM8Aqw0IRQWXnhHFzZ354SKT3wvjJnl5juhKRldH7bp__ESWi5vFYsSnMwkQkS/s1600/IMG_0903.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVDrUKnpRTJtDafVfkMwxSpmCQg2mnaj2l_ZknMUdi8CRzUd2K7x0RHh6z4vV7WX_MXslGqu-oj4PYxkwM8Aqw0IRQWXnhHFzZ354SKT3wvjJnl5juhKRldH7bp__ESWi5vFYsSnMwkQkS/s1600/IMG_0903.jpg" height="400" width="298" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>1982</o:Words>
<o:Characters>11298</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>94</o:Lines>
<o:Paragraphs>22</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>13874</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Deu anys ja dels atemptats de Madrid. Temps necessari per a poder
tancar ferides, que en el meu cas no vàren ser de sang, però si provocades per
un sentiment de vergonya respecte a la manera en que la institució de la que
llavors formava part, la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat
de Catalunya, va respondre a aquesta tragèdia. Durant el matí del 13 de març de
2004, vaig escriure a mà totes les impressions viscudes al llarg dels dos
anteriors dies, i em vaig prometre a mi mateix que una dècada més tard les
faria públiques. Ho faig ara, sense cap mena de ressentiment, però sí amb la
voluntat d'evitar que l'oblit no ens permeti enfrentar-nos amb la nostra
memòria, i amb la nostra vergonya.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">“El matí de l’11 de març havia
finalitzat la meva classe de pràctiques de cotxe, i el meu professor m’havia
deixat a l’estació de Vilafranca del Penedès. Com era habitual, aprofitava el
viatge fins a Barcelona per a llegir. No recordo si portava un llibre o la
fotocòpia d’un article. En arribar a Barcelona vaig fer el meu trajecte
habitual a peu, des de l’estació d’Arc de Triomf fins a Via Laietana. En entrar
a l’oficina, la Montse Guallarte em va comunicar que havia hagut un gran
atemptat a Madrid. Faltaven uns quants minuts per a les 9 del matí. Vaig entrar
en el meu despatx, però ni tant sols vaig encendre l’ordinador, ja que a
aquella hora havia quedat amb l’amic Ignasi Álvarez Dorronsoro, per a prendre
un cafè. No ens vàrem fixar si en el bar estava posada la televisió. Mitja hora
més tard estava de nou al despatx, i ja em vaig assabentar a partir de les
notícies dels diaris per internet, que havia estat un atemptat especialment
sagnant. El primer que vaig pensar va ser trucar a Madrid, a casa del meu tiet
Satur, per a preguntar-li per ell i la resta de família que viu a Madrid. Ell
em va dir que estava bé, però, molt nerviós, va començar a cridar-me al
telèfon: “ETA son unos asesinos y unos bárbaros. Ves, es eso lo que ha
conseguido ese malnacido de Carod!!” (fent referència a les indiscretes
converses que aquest va mantenir amb representants d’ETA a Perpignan). Jo li
vaig demanar que es tranquilitzés, que el que era important era que ningú de la
familia fos víctima dels atemptats. Li vaig dir que després li trucaria. De nou
el terrorisme, de nou ens tornàvem a trobar de nou amb el dolor, aquest cop a
Madrid. Potser acostumat a aquesta funesta rutina, vaig seguir fent la meva
feina, i de tant en tant mirava les imatges que alguns mitjans anaven mostrant
per internet. En aquell moment, la meva situació a la Direcció General tenia
data de caducitat, ja que la directora general, la sra. Montserrat Coll, ja em
va comunicar que no volia comptar amb mi, i que el mes de juny finalitzaria la
meva vinculació laboral. Durant aquell periode se’m va encarregar de fer un
estudi sobre l’estat dels cementiris musulmans a Catalunya. El meu anterior
càrrec, com a responsable d’estudis de la Direcció General havia quedat suspès.
Per aquell temps, jo ja n’era conscient de que la meva seria una presència
transitòria, i que ja no podria aportar res més que el que em fos sol·licitat
per la directora general. El meu company Manel Lecha fou encarregat de les
relacions amb les comunitats musulmanes, i jo li hauria de donar suport fins el
mes de juny. Com una funesta costum, cap al migdia, ens vàrem apropar, ell i
jo, a la concentració silenciosa que habitualment es feia a la Plaça Sant Jaume
quan es produia un atemptat. Allà hi havia membres del govern de la Generalitat
i de l’Ajuntament de Barcelona. Vàrem saludar a companys i companyes d’altres
serveis del Govern. Trencant el silenci s’escoltaren crits en contra d’ETA i en
contra dels terroristes. A mi em va sonar el telèfon. Era en Joan Uribe,
sargent dels Mossos d’Esquadra, al que els seus caps havien encarregat
dedicar-se al seguiment dels potencials casos de terrorisme islamista. La seva
trucada em va deixar de pedra: “potser no ha estat ETA”, em va dir. Jo de
seguida li vaig comunicar al meu company Manel, que es va quedar tant sorprès
com jo mateix. Ràpidament vàrem tornar al despatx per a comunicar-li a la sra.
Coll aquesta informació. Li vàrem demanar poder-nos reunir urgentment per a que
tingués constància del fet. Com que en aquell temps ja s’havia definit la
jerarquia dins de la Direcció General, va ser en Manel qui li va comunicar la
informació. Davant nostre, la sra. Coll, incrèdula, va dir: “bé, però encara no
hi ha proves d’això, oi?”. “Cert”, vaig contestar jo, “però si es confirma
aquesta hipòtesi, doncs potser caldrà prendre alguna decisió”. Ens va
encarregar que fessim un seguiment dels esdeveniments per a veure si podiem
descartar aquesta autoria o si començaven a aparéixer noves proves. Des del meu
despatx em vaig posar en contacte amb membres dels serveis d’informació. Vaig
tornar a trucar a Mossos per a dir-lis que ens informessin tant aviat com
apareguessin noves notícies, i també vaig fer un truc a la Guàrdia Civil. La
idea que els hi volia transmetre era que estàvem a l’espera de notícies, i en
previsió de poder fer quelcom per tal de poder evitar alguna mena de reacció
social contra els musulmans. També ens vàrem posar en contacte amb
representants del col·lectiu musulmà, que es vàren indignar per les suposicions
que els hi feiem, tot i que després van interpretar millor la nostra trucada. He
de reconéixer que el primer que m’ha vingut al cap aquests dies ha estat que
algú ataqués una mesquita, o que alguna persona musulmana fos agredida. Em
recordava del cas de l’atemptat d’Okhlahoma i temia que això ens passés a
Catalunya. Era com si pogués ensorrar-se el camí que haviem estat fent en els
darrers anys. També vaig trucar a la meva dona, Pilar, per a comunicar-li el
fet. Ho vaig fer des del mòvil, al carrer, ja que pensava que ho havia de
saber. Vaig aprofitar que estava al carrer per a empassar-me un petit entrepà,
mentre trucava a altres companys periodistes. Tothom estava molt preocupat,
perquè començaven a aparèixer informacions dels serveis d’informació britànics,
que van ser els primers en començar a parlar de la hipòtesi islamista. En
tornar a l’oficina, li anava informant de les meves converses a la sra. Coll
que, no obstant, no aparentava cap mena de preocupació pel que estava pensant.
Malgrat els dubtes que de cop m’embargaven respecte l’autoria dels atemptats,
durant el dijous 11 de març, en cap moment em vaig relaxar. Vaig preferir
imaginar-me el pitjor escenari possible, i assumir el risc de ser titllat
posteriorment com a exagerat (si finalment l’autoria hagués estat d’ETA), que
no com a poc previsor. La resta de la tarda va servir per a seguir intentant trobar
més claus a internet i per a que la bateria del mòbil pràcticament se’m
descarregués. Crec que cap a les cinc de la tarda, la sra. Coll ens va
comunicar que marxava a casa. Jo li vaig dir, que si volia, li podria trucar a
casa seva, ja que probablement m’arribaria més informació durant la nit. Ella
em va respondre que ja li comunicaria demà, i que esperava que si es confirmava
l’autoria islamista, no s’hagués de suspendre la reunió prevista entre el
conseller primer, Josep Bargalló, i els representants del Consell Islàmic i
Cultural de Catalunya, prevista pel següent dilluns 15 de març. Em vaig quedar
mut: que la seva única preocupació en aquests moments fos una qüestió de
protocol. Aquella tarda vaig sortir tard del despatx, i quan vaig arribar a casa,
em vaig connectar de nou a internet per a conéixer nous detalls.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">La rutina del dia següent
començava a les set del matí, de nou al volant del cotxe de pràctiques. El
professor em va clavar més d’una bronca, dient-me que “avui no estàs gaire fí,
què et passa?”. Poc li vaig poder dir, doncs ja tenia el cap en un altre lloc.
A les vuit, agafo el tren amb tres o quatre diaris sota el braç. A mig viatge
em torna a trucar el Joan Uribe, indicant-me que els Mossos es volen
entrevistar amb els responsables del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, i
que ens demanàven el nostre suport per entrar en contacte amb ells. Jo li vaig
dir que, donat que jo ja no ocupava cap càrrec a la Direcció General, li hauria
de demanar directament a la directora. En Uribe em va respondre que ell tenia
l’autorització de la consellera Montserrat Tura per a que les persones que els
ajudessin a fer aquest contacte fossin el Manel Lecha i jo mateix. I em va
recalcar que ja es posarien en contacte amb la sra. Coll. Arribo a l’oficina, i
em trobo amb el Manel (al que ja havia trucat després de parlar amb Uribe, per
tal de comunicar-li a la sra. Coll la intenció dels Mossos). Em confirma que ha
parlat amb ella, i que vol que concertem aquesta reunió, que es celebrarà
aquell divendres a les 11h a la seu del Consell islàmic al carrer Tallers. En
Manel també em comenta que la sra. Coll avui vindria més tard a l’oficina. Jo
li exposo algunes de les propostes que havia pensat: proposar un manifest de
rebuig consensuat amb el major nombre de comunitats musulmanes de Catalunya,
fer-li saber al Gabinet del President Maragall que estàvem movent això i,
sabent que s’estava organitzant una gran manifestació a Plaça de
Catalunya-Passeig de Gràcia, poder aconseguir que hi pogués haver una
representació d’aquests col·lectius en la seva capçalera. Mentre anàvem a la
cita amb els Mossos vàrem anar perfilant aquestes idees, doncs per la primera
d’elles voliem comptar amb el suport del Consell Islàmic. La reunió a tres
bandes no va durar més de trenta minuts, i tots ens vàrem aprestar a donar-nos
suport en la resposta a aquesta situació. A la sortida, un grup de periodistes
ens va abordar, i vàrem haver de donar-lis algunes excuses una mica rares per a
evitar que ens identifiquessin. De retorn a l’oficina, en Manel va rebre la trucada
de la sra. Coll que li preguntava cóm havia anat la reunió. Després de parlar
amb ella, Manel em va comunicar que la sra. Coll tenia uns afers personals, que
l’impedirien venir a l’oficina durant tot el dia. Això em va preocupar molt, ja
que nosaltres no podiem entrar en contacte amb Gabinet de Presidència, ni
encetar totes les iniciatives que haviem pensat per a que es pogués articular
una resposta de condemna als atemptats per part de les comunitats musulmanes a
Catalunya. En arribar a l’oficina de Via Laietana, vaig començar a redactar el
text del manifest que calia consensuar amb les comunitats musulmanes. Quan ja
tenia un primer esborrany, en Manel va entrar en el meu despatx per a
revisar-ho junts. En entrar, va tancar la porta, i em va dir que avui la sra.
Coll no vindria en tot el dia perquè havia decidit quedar-se a casa seva, per
tal de poder preparar la calçotada que volia fer el dissabte, i a la qual havia
invitat a diferents membres del govern català (*). Em vaig voler morir en
aquell instant. La meva primera reacció va ser agafar la xaqueta i marxar a
casa, però el Manel em va contenir, per a dir-me que haviem de fer el manifest,
i que això era el més important de fer ara.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Vàrem fer un breu text de rebuig
pels atemptats, mentre que per altra banda, localitzàvem els telèfons dels
principals interlocutors de les comunitats musulmanes a Catalunya. La idea
seria explicar-lis la nostra proposta, llegir-lis el contingut del manifest (o
enviar-lis per fax), i després poder afegir el nom de la seva comunitat en la
llista d’adhesions. Quan ens vàrem posar en contacte amb el Consell Islàmic, va
sorgir el primer problema: ells havien preparat un comunicat diferent que
estaven a punt d’enviar a la premsa. Els hi vàrem demanar que això que volien
fer no era el que tocava fer ara, i que nosaltres ens estàvem exposant molt per
tal que es pogués donar una imatge d’unitat en el si del col·lectiu. Finalment,
es van avenir a consensuar els dos textos. Ens vàrem passar gairebé tot el
migdia i començament de la tarda (era divendres, i era dia d’oració), trucant a
comunitats musulmanes. Al final vàrem aconseguir el suport d’una quarentena
d’entitats i mesquites. Ja li haviem comunicat al Gabinet de Presidència el que
voliem fer, i que quedàvem a l’espera de que ens diguessin alguna cosa en
relació a la manifestació de la nit. A partir de quarts de sis de la tarda,
vàrem començar a enviar el manifest per fax a la redacció dels principals
mitjans de comunicació de Catalunya. El número de fax de la Delegació de la
Generalitat a Barcelona va aparéixer en tots els enviaments, però tinc la
sensació que ningú es va adonar d’això. Al dia següent, molt pocs mitjans s’han
fet ressó d’aquest manifest. Massa esforç per a uns resultats tant minsos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Ara quedava la qüestió de la manifestació.
En Manel Lecha i jo mateix ens vàrem desplaçar a la seu del Consell Islàmic per
tal de poder recollir a alguns dels seus representants per tal de poder
assistir a la manifestació. Des del Gabinet de Presidència ningú ens havia
respòs, però ho vàrem intentar. En arribar a Plaça Catalunya, la gentada era
tant enorme, que només vàrem poder situar-nos al costat de l’edifici de El
Corte Inglés, molt lluny de la capçalera que es trobava a l’inici del Passeig
de Gràcia. Encara recordo les mirades de la gent respecte a uns representants
musulmans que, vestits amb gel·labes i turbants, intentàven obrir-se pas entre
la multitud. Al final va ser impossible donar una passa més. Jo vaig pensar que
ja havia fet prou, i vaig enfilar cap al tren que m’havia de portar a casa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">El dia havia estat molt llarg i
dur, com també ho va ser aquella nit d’insomni i vergonya". </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">(*) Aquest fet em va ser confirmat per la llavors Secretària
per a la Immigració, Adela Ros, que va reconéixer que ella va participar en
aquest dinar, juntament amb altres membres del partit al que pertanyia la sra.
Coll, com el conseller primer Josep Bargalló.</span></div>
<!--EndFragment--><br />
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-34329091251800055162014-03-04T18:38:00.000+01:002014-03-04T18:38:42.404+01:00Tres apunts sobre vigilar i castigar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8hkRsrDO-Bkeey32Z0n9oXENdT3TwFBFjcZ59wCtzvKXvpaSJ45ufNdhyphenhyphenuePgOg6TjkB361r0fAz_XsrYkMOTdu-GiPifnGBPl9gixAvGt5PlJ61xwnGthiaueYS1BhjL8z2yd9MnN5ct/s1600/IMG_2366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8hkRsrDO-Bkeey32Z0n9oXENdT3TwFBFjcZ59wCtzvKXvpaSJ45ufNdhyphenhyphenuePgOg6TjkB361r0fAz_XsrYkMOTdu-GiPifnGBPl9gixAvGt5PlJ61xwnGthiaueYS1BhjL8z2yd9MnN5ct/s1600/IMG_2366.jpg" height="320" width="255" /></a></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>580</o:Words>
<o:Characters>3309</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>27</o:Lines>
<o:Paragraphs>6</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>4063</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>733</o:Words>
<o:Characters>4183</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>34</o:Lines>
<o:Paragraphs>8</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>5137</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">A vegades faig
elocubracions pròpies de la filosofía-ficció: què en diria Michel Foucault dels
exercicis de vigilància i càstig que contenen les ordenances i lleis aprovades
a Europa contra l'ús del vel integral? Sempre m'ha atret la (remota i
impossible) possibilitat de posar el pensament d'un autor fora del seu temps, o
projectar-lo vers el present o un futur immediat. Pels més puristes
hagiogràfics, això representaria una manipulació del llegat d'aquests autors;
pels acadèmics, un exercici banal i poc acurat; per a oportunistes literaris,
la possibilitat de poder sentar les bases per a la redacció d'un nou llibre
d'autoajuda o d'espiritualitat difusa. Per a mí només és un intent per tal de
comprovar la vigència d'un pensament, d'unes reflexions crítiques, que semblen
igualment pertinents avui en dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">No cito a Foucault en
aquests tres apunts, però en sóc conscient de que en ells hi ha quelcom de la
seva crítica a les relacions de poder. Així, respecte a la (renovada) intenció
d'institucions públiques catalanes per a elaborar normatives referides a l'ús
del vel integral, elaboro els següents tres arguments:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">El problema és fer un
problema on no hi ha problema</span></u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">L’ús del vel integral
representa una pràctica molt marginal entre els col·lectius musulmans a Catalunya,
i no pot ser considerada com a indicativa del seu grau de religiositat o de la
seva integració. Les dones musulmanes que decideixen vestir un vel integral
–cal tenir present que una part molt significativa d’elles són dones catalanes
converses a l’islam- volen expressar una compromís estricte amb una
interpretació molt rigorista de l’islam, que no és la que defineix el perfil
mitjà d’aquests col·lectius. Si la seva incidència és qualitativa i
quantitativament baixa, no té gaire sentit intentar forçar la creació d’un
problema allà on no existeix. Però en política, fer molt soroll per no res (<i>much
ado about nothing</i>), en apariència pot provocar simpaties que sempre acaben
fregant el populisme (més encara en aquests moments en que els nostres polítics
semblen envalentir-se quan parlen de la immigració), però que poden provocar
efectes contraris als volguts. Els efectes col·laterals de totes les
prohibicions que s’han incorporat en les ordenances de civisme a Catalunya,
s’han descobert temps més tard de la seva aplicació, el que ens fa pensar fins
a quin punt es fa previsió de les alteracions en les relacions socials que
provoquen determinades resolucions legals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">Les llibertats es
protegeixen mitjançant el diàleg i la pedagogia, no a través de les prohibicions</span></u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">Una democràcia no pot
obligar per decret a que els seus ciutadans siguin demòcrates, però sí
recordar-lis que existeixen unes normes establertes per a determinar la presa
de decisions que ens afecten a tots. Les opcions individuals, enteses com
l’exercici d’una llibertat personal que la Constitució i l’Estatut defensen,
poden despertar estranyesa o desconcert. És lícit afirmar que l’ús del vel
integral representa un veritable xoc cultural. Però a partir del moment en que
forma part d’una voluntat individual (i no d’una imposició, tal com sovint es
dóna per fet sense haver escoltat ni un sol moment el que diuen aquestes
dones), que revela una condició de la persona (en aquest cas, per la voluntat
de mantenir-se fidel a uns principis doctrinals concrets), és necessari que la
nostra societat ofereixi, en primer lloc, una garantia legal basada en aquesta
llibertat individual, i segon, un àmbit en el que poder comprendre-la i
contextualitzar-la. Aquest àmbit no pot ser un altre que l’esfera pública, en
la que els individus que formem part d’una democràcia han de poder dirimir les
seves discrepàncies sobre el resultat dels seus actes i paraules. És el debat
públic i no les ordenances les que poden diluir l’ús del vel integral.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">Totes les tradicions, religioses
o laiques, inscriuen la moralitat comunitària sobre el cos de les dones</span></u><span style="mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; mso-bidi-font-family: Times; mso-bidi-font-size: 16.0pt;">Perquè ens entestem en salvar a les dones
musulmanes? Salvar-les de qui? De la seva tradició? Dels seus homes? De les
seves mares? D’elles mateixes? És que no sóm conscients que, d’aquesta manera,
les seguim considerant com a incapaces de regir les seves vides? La ignorància
ens cega, i ens omple el pit d’un orgull falç a l’hora d’apelar els drets
d’unes dones i no ser conscients de les situacions de desigualtat que segueixen
marcant la nostra societat. La història de l’alliberament de les dones no només
està datada a Occident; aquelles petites històries de resistència tenen altres
protagonistes que, malgrat que se’ls hi recordi constantment, no necessiten
renegar de les seves herències culturals o religioses, per a poder-se
alliberar. No té gaire sentit que, com a forma de respondre al que es considera
com una imposició (l’ús del vel integral), s’utilitzi un instrument coactiu com
és una ordenança municipal, amb les seves sancions corresponents. La repressió
no afavoreix l’alliberament, i pot convertir una decisió individual en un
argument reactiu que serveix, de nou, per arraconar-nos, uns i altres, en les
nostres petites pors.</span></div>
<!--EndFragment--></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-64140963707395958962014-02-11T15:23:00.000+01:002014-02-11T15:23:48.280+01:00Muerte a la inteligencia<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvKfX3WhQJOyOpoQaSYEmOUjPLYUfbfX8pR-Ix6Qsco9TxFDh50uVWzkQpCNCSCG4KYcqb_J-4FUhMhrm9jnuEKhg_VFf42dpzKgE3NxHFQNb6AC46_aMtrEehDHlvprSn2sJUj7pb7CzM/s1600/unamuno+salamanca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvKfX3WhQJOyOpoQaSYEmOUjPLYUfbfX8pR-Ix6Qsco9TxFDh50uVWzkQpCNCSCG4KYcqb_J-4FUhMhrm9jnuEKhg_VFf42dpzKgE3NxHFQNb6AC46_aMtrEehDHlvprSn2sJUj7pb7CzM/s1600/unamuno+salamanca.jpg" height="186" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Esta imagen forma parte de nuestro imaginario cultural: la salida de Miguel de Unamuno del paraninfo de la Universidad de Salamanca en octubre de 1936, después de su encontronazo dialéctico con Millán Astray, y su "muerte a la inteligencia" (o "muera la intelectualidad traidora, viva la muerte", pues no queda claro lo que realmente dijo este infausto personaje). La siguiente imagen representa la aplicación práctica, depurada tras los años, de cómo el cáncer de la ignorancia adquiere nuevas dimensiones:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-SJhN7HamDrQKIrhY3lJJdBwE8cuLewjfVYkXrhPLaavMbve2zG4Q_xRODRJAmrnC7vXgEbh_a0jLyHKTCmGy2uF35jlihKAzweF43sdHUGo9XxniRmR6fPjpYqng2Re4YbeXntgpwOW/s1600/davinia+saorin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-SJhN7HamDrQKIrhY3lJJdBwE8cuLewjfVYkXrhPLaavMbve2zG4Q_xRODRJAmrnC7vXgEbh_a0jLyHKTCmGy2uF35jlihKAzweF43sdHUGo9XxniRmR6fPjpYqng2Re4YbeXntgpwOW/s1600/davinia+saorin.jpg" height="320" width="237" /></a></div>
<br />
Davinia Saorín, concejala del Partido Popular en Calasparra, y secretaria general de Nuevas Generaciones en esta población murciana, ha vuelto a hacer una oda a la incompetencia. Cuando nuestros mejores jóvenes, aquellos que recibieron una educación superior de calidad, tienen que hacer las maletas para encontrar una oportunidad lejos de su país, no hay nada más sangrante que ver cómo otros JSI (jóvenes sobradamente ignorantes, el video aporta contundentes pruebas de ello), van ocupando cargos con responsabilidad pública -sean electos o pre-dilectos, por parte de los dirigentes de sus partidos-, que les enardecen a realizar declaraciones como las que aquí quiero denunciar. Cada uno sabrá extraer sus conclusiones tras el visionado del video:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
http://www.youtube.com/watch?v=MMk85I6QzUg</div>
<br />
Pensarán que lo fácil es cebarse contra los cargos públicos del partido que gobierna el país. Bueno, es esta una de las limitadas prerrogativas que tenemos los ciudadanos en una sociedad democrática, y que va más allá de la inveterada costumbre hispana de poner a parir al prójimo. Pero lo que verdaderamente lamento es que esta forma de conducirse en la sociedad, aprovechando los trampolines institucionales y las estructuras de dominio de los partidos políticos, hace ya tiempo que ha seducido a muchos jóvenes, que ven en la política una manera de poder ser algo en la vida. Siempre es difícil separar la vocación de la provocación, la voluntad de servir al bien común de la voluntad de servirse y aprovecharse del bien común. Y es que la política partidaria (que no es lo mismo que la política partisana, llevada a cabo desde y hacia el tiempo y vida ordinaria de las personas, para mejorar realmente su vida), cuya refinada práctica ha sido aplicada por parte de todos los partidos políticos que han tenido experiencia cortesana (es decir, que han tocado poder tangible, y no sólo moral), explica que la mejor manera de poder progresar en un partido es la servidumbre, la disponibilidad, saber "codearse" (en el doble sentido etimológico: estar con y apartar con), y la impagable virtud de la traición. Alguien dijo alguna vez, que nadie progresa en política si no acaba traicionando a aquellos que le ayudaron en un primer momento. La política está llena de figuras que se quedaron huérfanas por voluntad propia. <br />
<br />
Es evidente que en el debate de las ideas, todo puede ser planteado (aunque no todo pueda ser aceptado). Tal principio nunca ha sido patrimonio de nuestros cargos e instituciones políticas. Y que una persona como la concejala Saorín exprese sus ideas, y que éstas sean rebatidas, está dentro de la normalidad. Lo que verdaderamente me preocupa es ese desparpajo ignorante, esa superioridad moral que dicen imprime el cargo sobre la persona (cuando debería de ser todo lo contrario), de la que los cachorros de los partidos políticos hacen gala. Quizás de esta manera atraerán la atención de sus futuros valedores de su progreso en las estructuras de sus partidos. Pero que los veteranos piensen que quizás algún día serán los primeros que, a fuerza de fingidos homenajes, serán desplazados a retiros dorados. Esos mismos a los que los más jóvenes aspiran: el Consejo de Estado, el Parlamento europeo, o los más confortables despachos de grandes empresas o ONG's a mayor gloria de su figura. Eso sí, después de haber servido a la patria que, agradecida, les ha devuelto el favor dándoles una paga vitalicia...<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-3223345095576001562014-02-08T00:19:00.000+01:002014-02-08T00:19:09.477+01:00El asalto a nuestras conciencias<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65YBEa9tkJ_y_Fd55s70PV9rh9Hc9ebtTiHoR_k-XlTM3h6CLYcw2bBSNJNxXeaqzh-rW9oYGDln4ZRObwRjoSOcUV0obZH6_Dt6V9Nke5qv_LpotieOHNmsz6wwaehJ8tumgHfEII5hy/s1600/inmigrante-muerto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65YBEa9tkJ_y_Fd55s70PV9rh9Hc9ebtTiHoR_k-XlTM3h6CLYcw2bBSNJNxXeaqzh-rW9oYGDln4ZRObwRjoSOcUV0obZH6_Dt6V9Nke5qv_LpotieOHNmsz6wwaehJ8tumgHfEII5hy/s1600/inmigrante-muerto.jpg" height="277" width="400" /></a></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>309</o:Words>
<o:Characters>1763</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>14</o:Lines>
<o:Paragraphs>3</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2165</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;">Es de justicia, ante lo
sucedido en la frontera del Tarajal en Ceuta, refutar las funestas tesis de
Samuel P. Huntington, en las que se refería a que las fronteras con el mundo
islámico estaban marcadas con sangre. Occidente construye su presente con la
pervivencia de temores pasados. Pero lo cierto es que las únicas fronteras que
hoy en dia hacen sangrar y desangrar, son las hemos dejado construir con
nuestros impuestos y con la ausencia de nuestras conciencias, para "protegernos"
de una amenaza ficticia, creada por nuestro egoísmo ruin, que esquilma los
recursos del mundo para nuestro bienestar, y que rechaza a aquellos que
provienen del mismo origen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;">Recuerdo una viñeta de El Roto
que, con su siempre lacerante crítica, afirmaba que los inmigrantes han llegado
a Europa siguiendo el rastro del expolio de sus países. La codicia con la que
hemos conseguido nuestro estado del bienestar, nos lleva a no desear
compartirlo con nadie. De esta manera despreciamos la condición humana, nuestra
propia condición, ante las figuras sin nombre, sin rostro, sin historia, de una
serie de personas que desaparecen antes de pisar esta tierra. El Mediterráneo
se ha vuelto cómplice de este desprecio, al engullir la vida de miles de
personas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;">Los medios de comunicación sentencian que “</span><span style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 34.0pt;">la desesperación y
la falta de alimentos empujan a inmigrantes a los asaltos”. Describen a estas
personas como una masa uniforme, sólo movida por la mera supervivencia, sin
orden ni concierto, como una marea humana dispuesta a desbordar cualquier
frontera natural o artificial. La deshumanización es característica de la
información con la que que se nos intenta inmunizar ante el dolor y la
desaparición: hacernos creer que el mal de los otros</span><span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;"> es
necesario para que nosotros mantengamos lo poco que nos queda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 13.0pt;">¿Cómo hemos llegado a acceptar
esto, a defender nuestros derechos y privilegios mediante concertinas? ¿Por qué
nos sentimos salvados por estar en la otra parte de la valla? ¿Cuantos muertos
deberan de acumularse a las puertas de Europa para que caiga este muro de
insensibilidad? ¿Hasta cuándo resistirán nuestras conciencias sin inmutarse?<o:p></o:p></span></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-37658896487196855742014-01-07T20:26:00.000+01:002014-01-07T20:26:51.885+01:00EL CENTRO MENGUANTE<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 17px;"><br /></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Pasear por el centro de Barcelona se ha convertido en una experiencia triste y desoladora. Aquellos espacios comerciales que para muchos actuaban como puntos de referencia de nuestra infancia y juventud, están simplemente desapareciendo. Han sido reemplazados por otros espacios comerciales que, paradójicamente son los espacios de referencia de ahora para los ávidos adolescentes equipados con sus smartphones y tarjetas de crédito, a la búsqueda de un estil</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span class="text_exposed_show" style="display: inline;">o que pretenden único y personal, pero que les convierte en fotocopias al uso.<br /><br />Del pasado, ya sólo nos quedan fotos. Fotos hechas antes de que estos espacios cierren, y se conviertan en nuevos e indiferenciados comercios de marcas. Antes de que el centro de la ciudad se haga cada vez más menguante hasta su práctica desaparición, antes de que el centro se convierta en un parque temático, recordemos por última vez imágenes como éstas.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /></span></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVsSvNdxCOlVrcCoardUjpdnHRaAZs9A3-nRPVojwQoZBmwBjgCqtxU9mpMD4OH25iBe6iQsVG_aIWboFa4a9PwxOBKf4pWyxqtyd-H5fytWXOnDHNsMYCedTaLW03Bdu7JHYbNAGpw4Uo/s1600/IMG_0293.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVsSvNdxCOlVrcCoardUjpdnHRaAZs9A3-nRPVojwQoZBmwBjgCqtxU9mpMD4OH25iBe6iQsVG_aIWboFa4a9PwxOBKf4pWyxqtyd-H5fytWXOnDHNsMYCedTaLW03Bdu7JHYbNAGpw4Uo/s1600/IMG_0293.JPG" height="239" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpxR3YN5PqyiTRdBRDSM0igaXmNuhbz3f2-nbvvJaI_eCS-ot7NUkEFfpC7PY21RLLAd95knKZoQduZcdrPqxpPyHHH_IRcuoZWoKhpIQOjEaWe8vZGCO-2ZXTl-l_W9SrhCe3ZioSR52V/s1600/IMG_0295.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpxR3YN5PqyiTRdBRDSM0igaXmNuhbz3f2-nbvvJaI_eCS-ot7NUkEFfpC7PY21RLLAd95knKZoQduZcdrPqxpPyHHH_IRcuoZWoKhpIQOjEaWe8vZGCO-2ZXTl-l_W9SrhCe3ZioSR52V/s1600/IMG_0295.JPG" height="239" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggV271VEKhwyRKYjmB32nHKgOFF1vP0OXV2yFXGL1tAhIE7FZTP12y6ellCc5yNTFu0ii4sZl9SvGhcXsLH1rLAJiIAuPUploQOiAKeQdYT84gkf4jZeIWvNQwSCcgDhs7kSk3i_uSDfpr/s1600/IMG_1769.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggV271VEKhwyRKYjmB32nHKgOFF1vP0OXV2yFXGL1tAhIE7FZTP12y6ellCc5yNTFu0ii4sZl9SvGhcXsLH1rLAJiIAuPUploQOiAKeQdYT84gkf4jZeIWvNQwSCcgDhs7kSk3i_uSDfpr/s1600/IMG_1769.jpg" height="320" width="239" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNbCBkmf_2FkKt58zDwEBlggJsUSod_TAW650oCQwFsAZW2tV8AUwFR6MuKKanxAR9dv3PZus30Krhho10zARj9n12WaxX00f0zGjuCKnLJcGXD_aKIw5eoSR71sWmdUpNU8RB9J87vFW/s1600/IMG_1771.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNbCBkmf_2FkKt58zDwEBlggJsUSod_TAW650oCQwFsAZW2tV8AUwFR6MuKKanxAR9dv3PZus30Krhho10zARj9n12WaxX00f0zGjuCKnLJcGXD_aKIw5eoSR71sWmdUpNU8RB9J87vFW/s1600/IMG_1771.JPG" height="239" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmVHRT8GGT7baeQKfooE21t7roluY1xNlVpstZRYb5OUsa3769brrrJkrqo_cdguJ-QjCAKz4d3jmkmFDdYgpgqt7NFBswFABzMQiXTNklBjvm5gCzfr8ruY6bMnfqYu1eIfSGTwHJMW7/s1600/IMG_1772.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsmVHRT8GGT7baeQKfooE21t7roluY1xNlVpstZRYb5OUsa3769brrrJkrqo_cdguJ-QjCAKz4d3jmkmFDdYgpgqt7NFBswFABzMQiXTNklBjvm5gCzfr8ruY6bMnfqYu1eIfSGTwHJMW7/s1600/IMG_1772.jpg" height="320" width="239" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /></span></span>Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-61545563383545926132014-01-04T23:37:00.002+01:002014-01-04T23:37:50.156+01:00Cómo las NTIC nos acaban generando TIC's¿Quién no se ha hecho una foto con el móvil? ¿Quién no la ha compartido con sus amigos? Quién no ha perdido la propia vergüenza haciendo el ridículo en la web? Ya hemos olvidado el pudor a exponerse ante la gente, a que nos vean en situaciones cotidianas, con nuestra familia, con amigos, embriagado o en estado sobrio. Los que por encargo de las empresas de recursos humanos rastrean nuestros perfiles en las redes sociales, podrían llegar a sorprenderse de que llevemos una vida digital discreta y ordenada. En breve, nuestra discreción será interpretada como síntoma de un cierto aislamiento social, como si nuestra vida privada no tuviera el suficiente interés como para compartirlo con el resto de la Humanidad.<br />
<br />
El fenómeno <i>selfie</i> es más que interesante de ser analizado. No se trata de un simple autorretrato, sino que busca <i>situarnos</i> dentro de una acción o contexto concreto. Deseamos decir a los demás que "hemos estado allí", y por eso inmortalizamos el momento. Es algo bien diferente a aquellos que se plantan una cámara de video en la cabeza, y se tiran a hacer puenting, a bajar por una pista de nieve, o a palear por un río de aguas bravas. Éstos quieren compartir con nosotros que han "experimentado algo excitante".<br />
<br />
Tanto en un caso como en otro, tengo la sensación de que nuestro innato narcisismo, se excita ante la facilidad de inmortalizar digitalmente nuestra insulsa vida que, al ser difundida por las redes sociales, se convierte en algo digno de comentar. <br />
<br />
Estoy convencido que en nuestro futuro <i>cyborg</i>, desearemos que se nos implante una cámara de fotografía y video en nuestro cuerpo, para que de esta manera podamos transferir a un disco duro toda nuestra experiencia cotidiana en formato digital.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZ3Fd9U10ppOJy1w2osDtnVaaFDOD95aeIqNRteDZd-rj8u-qcPvG6y2IDGL5174RPMZVVqeMSeFvJnNoA33_W-SNisuVwEkjtGnTBNTPAwG9wMfWuYo8xdpcozTZ1VLs7Va3LA0QyY3x/s1600/Selfie-Syndrome.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZ3Fd9U10ppOJy1w2osDtnVaaFDOD95aeIqNRteDZd-rj8u-qcPvG6y2IDGL5174RPMZVVqeMSeFvJnNoA33_W-SNisuVwEkjtGnTBNTPAwG9wMfWuYo8xdpcozTZ1VLs7Va3LA0QyY3x/s1600/Selfie-Syndrome.png" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-8933801242056045112013-12-21T02:34:00.001+01:002013-12-21T02:34:57.343+01:00Imatges d'una exposició d'imatges<b>A COP D'ULL.</b> Cultura visual fotogràfica recent a Barcelona (Palau de la Virreina, Barcelona, del 5-12-2013 a 16-3-2014) (<a href="http://lavirreina.bcn.cat/ca/exposicions/cop-dull-cultura-visual-fotografica-recent-barcelona">+info</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhltDmxk5_vI0_yaQsVqpRZS1pZ5R6dwhoovAnZsQEfUI2csFzHFOFBWv-B4PQduMbPWogJcgCZxiavVW-STTJ8ghNmG5y848FKfPYoHc200lK_VNYzx6G27u4bku5CoCvY9Us5QsQelNq1/s1600/IMG_1081.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhltDmxk5_vI0_yaQsVqpRZS1pZ5R6dwhoovAnZsQEfUI2csFzHFOFBWv-B4PQduMbPWogJcgCZxiavVW-STTJ8ghNmG5y848FKfPYoHc200lK_VNYzx6G27u4bku5CoCvY9Us5QsQelNq1/s400/IMG_1081.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Les imatges icòniques sovint acaben devenint en estereotips, imatges comunes amb les quals fixem el nostre imaginari col·lectiu en relació a una ciutat de Barcelona, que ha estat atrapada per infinits fotògrafs. L'exposició al Palau de la Virreina comença reproduint les imatges de fotògrafs amb els quals s'ha definit un passat de la ciutat en blanc i negre, en temps de baixa coloració social, i on la llum de la moral pesant i asfixiant era massa tènue com per a poder-la copsar en la seva intensitat. Català-Roca, Colom, Pomés, Colita, Miserachs e tutti altri. Només tres fotos de Ricard Terré, sempre oblidat. Un buit que cal explicar.<br />
<br />
Però sense dubte, la segona part de l'exposició dedicada als nous (i no tant joves) talents fotogràfics entorn la ciutat, em va seduïr molt més. Per la seva lucidesa, pel seu coratge en presentar formats poc habituals, en treballar la fotografia més enllà del retoc digital. I amb fotos que no reprodueixen la ciutat de Barcelona, sinó altres realitats diferents.<br />
<br />
D'ella en vaig captar, tímidament, les següents fotografies, que només intenten emular descriptivament el context en que són mostrades al visitant. Sense saber-ne gaire, una visita que val la pena de fer.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cEiCIw1eM-48MCcPm6TYuhaSTshIQPOMq-XyAnoVsHlglmxcZ1dL_aNt1_VttyQT1T_6m63JQD0dqXYKIXVkAebiwmUq7wzxKvNGcAg5ypleBuqRHe7SxyRHQs7w-k9d9wNkdDZawQK2/s1600/IMG_1085.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cEiCIw1eM-48MCcPm6TYuhaSTshIQPOMq-XyAnoVsHlglmxcZ1dL_aNt1_VttyQT1T_6m63JQD0dqXYKIXVkAebiwmUq7wzxKvNGcAg5ypleBuqRHe7SxyRHQs7w-k9d9wNkdDZawQK2/s400/IMG_1085.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSSypScyB9jCt2UlCb3DKEnDFAHC3so6tdApBmX859oMexwD5VwXBIvq0oz6ZzRdc5WlcJX216UOe_rzL1EIu7MkVQdCEgwQ5mHXF8Rzg_Ik7uc4DpYSnh6FHulEo86N25jgq9-c1Bv4op/s1600/IMG_1086.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSSypScyB9jCt2UlCb3DKEnDFAHC3so6tdApBmX859oMexwD5VwXBIvq0oz6ZzRdc5WlcJX216UOe_rzL1EIu7MkVQdCEgwQ5mHXF8Rzg_Ik7uc4DpYSnh6FHulEo86N25jgq9-c1Bv4op/s400/IMG_1086.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-39883617885459172212013-12-10T00:29:00.000+01:002013-12-10T00:29:19.668+01:00Discrepar no rima con traicionar (sobre Amnistía Internacional en Catalunya)<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;">Soy catalán, de madre abulense y padre aragonés. Elegí el catalán como mi principal lengua relacional y profesional. Por iniciativa personal, por voluntad propia, por libertad. Y sin renunciar al castellano. Ahora pienso que todo ello lo hice por respeto a mis padres, que quisieron que me sintiera formando parte de esta sociedad, que tanto les dió, que tanto me ha dado. Yo he procurado ser coherente con este legado. Y hoy, por sentimiento, me siento más cerca de una ilusión colectiva de una Catalunya independiente, que no de mantener la situación de incomprensión que sigue despertando mi país entre algunos sectores de la sociedad española.</span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;">Pero en este proceso que día a día se va complicando, comienzo a observar cómo ciertos comportamientos intolerantes están tomando cuerpo entre aquellas instituciones y voces públicas que abogan por la independencia. La intolerancia que parte del hecho de que surjan voces discordantes, que no todo el mundo acepte la doxa que se va imponiendo, que no siempre se consiga el apoyo de instituciones que basan su prestigio en su independencia de criterio. Me refiero a la polémica sobre Amnistia Internacional y su decisión de no vincular sus acciones con la celebración del Tricentenario de 1714. Recientemente comenté con una amiga madrileña que vivir este periodo en Catalunya era una experiencia excitante, siempre y cuando no fueras catalán. Y me reafirmo en ello, puesto que a todos los que formamos parte de esta sociedad, poco a poco se nos van recortando las opciones para elegir entre las diversas opciones en juego, o se nos exige tomar una postura concreta, sin que, evidentemente, quepa la posibilidad de modificar el punto de partida inicial.</span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: #222222;">Malos tiempos para los matices, o dicho de otra manera, malos tiempos para la discrepancia. Si detrás de este proceso de construcción nacional lo que se impone es la unanimidad de criterios, no vale la pena el esfuerzo. No hay mayor absolutismo que aquel que niega su propia ideología.</span></span>Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-47828194050367695562013-11-29T01:27:00.000+01:002013-11-29T01:27:28.491+01:00QUIN ISLAM PER A QUINA CATALUNYA?<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aquest és el text que el dimecres passat vaig proposar com a introductori per al debat amb Natàlia Andújar, Muhamad Iqbal i Taoufiq Cheddadi, a la seu de l'Institut Europeu de la Mediterrània. El debat va servir com a introducció al seminari sobre l'islam al sud d'Europa que s'ha organitzat a la Universitat de Barcelona els dies 28 i 29 de novembre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>344</o:Words>
<o:Characters>1962</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>16</o:Lines>
<o:Paragraphs>3</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2409</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
L’any 2014 ha estat marcat com una data assenyalada per al futur de
Catalunya. També ho és per als musulmans que viuen a Catalunya: farà quaranta
anys que es va obrir el primer oratori a Barcelona. Pensar el futur d’una
minoria religiosa, present des de fa quatre dècades en el si d’una societat com
la catalana, que sembla haver apuntat la seva proa vers un futur com a nació
independent, actualitza alguns dels habituals interrogants que hem formulat en
els darrers anys. Seran els musulmans de Catalunya els que definiran la forma
de l’islam català: premissa principal. Però en interacció continua amb la
societat catalana, on s’han consolidat arguments reactius i xenòfobs: premissa
complementària. I, al mateix temps, sabent llegir els esdeveniments en l’escena
internacional, que acaben generant marcades pertinences transnacionals:
premissa contextual.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Predir que el futur –per no parlar del present- de l’islam a Catalunya
es conjugarà en clau transnacional, no pot ser resolt en termes de lleialtat a
un projecte de societat o de país. Vol dir que les referències amb que es
pavimentarà el camí vers a la configuració d’aquesta presència islàmica, seran
per definició diverses, heterogènies i discrepants. La manca d’unanimitat en el
si d’aquesta presència caldrà entendre-la com a indicadora de la seva vitalitat
interna; contribuir a la configuració d’un islam uniforme, és la pitjor contribució
possible en aquest procés per part de la societat i les institucions catalanes.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Ara, com fa quaranta anys, la presència contemporània de l’islam
serveix per a mesurar la capacitat de la societat catalana per a entendre’s a
si mateixa com a realitat diversa. I, igualment, els musulmans de Catalunya
difícilment poden quedar-se al marge del que proposa l’aposta per a la
sobirania nacional en un escenari marcat per a una crisi social i econòmica
sense precedents. Quan, per una banda, es volen imposar els arguments
islamòfobs, i per l’altre, proliferen els quimèrics discursos de retorn a les
essències doctrinals, és quan s’aprecia amb més claredat la intrincada
correspondència que s’estableix entre Catalunya i l’islam. Per tal d’evitar la
dissolució de la convivència que proposen ambdós arguments, ja és temps de
canviar el registre dels discursos: ni uns poden seguir preguntar-se “Què volen
aquesta gent…”, ni altres anunciar que “Nosaltres no sóm d’eixe mon…”.</div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-80872280974207538352013-11-26T00:22:00.000+01:002013-11-26T00:22:36.341+01:00Video en Terceras Jornadas sobre Inmigración e integración en el País Vasco<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXXIdoMiX2EH7oAe8OTiMokFCLZOVapm1RTAK7oC21JSkKtJkXjdrfZKVun3ipRUn8TW9hr751KBOlN4I3EXRiDKfWsixG1LPu2vq7RCvKMitneXmWlaKkxtxME2KhGfB89vtLVSO1iQcm/s1600/caratula+video+Bilbao.tiff" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXXIdoMiX2EH7oAe8OTiMokFCLZOVapm1RTAK7oC21JSkKtJkXjdrfZKVun3ipRUn8TW9hr751KBOlN4I3EXRiDKfWsixG1LPu2vq7RCvKMitneXmWlaKkxtxME2KhGfB89vtLVSO1iQcm/s400/caratula+video+Bilbao.tiff" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
El pasado 15 de noviembre de 2013 me invitaron a participar en las Terceras Jornadas sobre Inmigración e Integración en el País Vasco: diversidad cultural y religiosa (III Jardunaldiak Immigrazioa eta integrazioa EAEn. Kultura-eta erlijio-aniztasuna), los días 14 y 15 de noviembre de 2013. En el video que los organizadores han colgado en Youtube (<a href="https://www.youtube.com/watch?v=fEBirXaBhMM#t=3331">aquí</a>), nos podreis ver a Imanol Zubero y a un servidor. El primero con una ponencia titulada "La diversidad cercenada en Europa", y la mía "Islam soluble, ¿musulmanes integrados? Deseos y delirios de las políticas de asimilación".Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-86232687240610058022013-11-23T02:00:00.001+01:002013-11-23T02:00:23.173+01:00In obscura nocte sidera micantLas estrellas brillaban en la oscura noche.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fS0JUyX_5CGW7Y5yX4thLHRuNM9gGbWtvPKgjThtZZLsX_oQ9b39Xrxvl1MB1Scit4FGKlf-63kcnw8B5Xf9HYsjo2xpQbpnTtYNSs8XURCnPa0ZNVOrqzMmZiGfWeFI3xQmz6ULxNch/s1600/Morocco-High-Atlas-Agoundis-Tagharghist-Berber-girl-c-Bart-Deseyn_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7fS0JUyX_5CGW7Y5yX4thLHRuNM9gGbWtvPKgjThtZZLsX_oQ9b39Xrxvl1MB1Scit4FGKlf-63kcnw8B5Xf9HYsjo2xpQbpnTtYNSs8XURCnPa0ZNVOrqzMmZiGfWeFI3xQmz6ULxNch/s400/Morocco-High-Atlas-Agoundis-Tagharghist-Berber-girl-c-Bart-Deseyn_web.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Esta foto es obra del fotógrafo belga Bart Deseyn, dentro del proyecto foto-etnográfico ASSARAG, sobre la cultura bereber y el hábitat rural en Marruecos. El término <i>assarag</i> tiene un doble significado en el dialecto bereber Tachelhit en el sur de Marruecos: indica el lugar central del pueblo en el que la gente se reúne para eventos que implican a la comunidad, pero también se refiere al espacio central de la casa en donde transcurre la vida familiar.<br />
<br />
Podeis consultar más información sobre el proyecto en su web: <a href="http://www.assarag.net/">http://www.assarag.net/</a><br />
<br />
Hoy, en la clausura del Primer Congreso Internacional sobre Antropología en Marruecos, celebrado en la Facultad de Letras de la UPV/EHU en Vitoria, Bart nos ha expuesto y comentado alguna de las obras que componen este proyecto. La fuerza de sus imágenes, la emoción de sus palabras, nos han llenado con esa aparente simplicidad de las cosas bellas. Como la mirada de Fátima en Tagharghist.Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-17979120393491307252013-11-22T01:19:00.000+01:002013-11-22T01:19:21.139+01:00Valor y precio
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>548</o:Words>
<o:Characters>3126</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>26</o:Lines>
<o:Paragraphs>6</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3838</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipC2sxGKp8wS3GeO3S4fcqTocvbLLjv__MXZj9JYNUrMxnDDaPihKNCShul0ODJdZfEHWTDMueMW3eUkBFRqkHzVjmpb08HT4ZIDPu6DqG_O-Xlio2ux2o7adHUOi1K-WRmYWeGehyHzf-/s1600/salms.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipC2sxGKp8wS3GeO3S4fcqTocvbLLjv__MXZj9JYNUrMxnDDaPihKNCShul0ODJdZfEHWTDMueMW3eUkBFRqkHzVjmpb08HT4ZIDPu6DqG_O-Xlio2ux2o7adHUOi1K-WRmYWeGehyHzf-/s320/salms.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #1a1a1a;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #1a1a1a;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #1a1a1a;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 17px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #1a1a1a; font-size: 17px;">A partir del comentario de un
compañero sobre la noticia de la subasta del libro más caro del mundo, me ha
parecido pertinente escribir lo siguiente. No lo retoco, ni rectifico: tal cual
ha sido pensado y escrito.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">“La reflexión de Moisés es más
que pertinente en este mundo nuestro en el que todo debe tener un precio, que
no un valor. Ignoro los detalles del negocio del libro antiguo o de
coleccionista, pero me imagino que no deben de ser muy diferentes a los del
mercado del arte, especialmente el de las obras que ocupan los ranquings de las
más caras, y que no necesariamente son las más valiosas. Pero sirven para
maravillarse ante el precio especulativo que la vanidad individual puede poner
a una obra de arte. La satisfacción de alguien que sólo ansía poseer ese
objeto, para luego convertirlo en un artefacto decorativo más en sus
presuntuosas mansiones. Pienso, por ejemplo en la reciente adquisición del tríptico
de Francis Bacon por parte de la jequesa de Qatar. Tengo entendido que es una
mujer culta y refinada, por lo que me satisface pensar que tal obra no sirva
para decorar su jacuzzi o su cuadra de purasangres. Si fuera un millonario
texano podríamos fantasear pensando en lo bien que quedaría en su baño
(emulando a nuestro Gil y Gil).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="color: #1a1a1a; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Pero vuelvo al libro en
cuestión: se trata de un libro de salmos, con múltiples erratas en la edición
que dan testimonio de las terribles condiciones en que fue publicado en un
"entorno salvaje", dice la noticia. Se me ocurren algunos
comentarios: los libros de temática religiosa siempre suelen ser los más
preciados, dado que fueron los primeros en editarse (recuérdese Guttenberg),
pero curiosamente cada tradición religiosa ofrece su ranquing de obras
preciosas. Probablemente, en el mundo islámico no se aprecie el valor de un
viejo libro de salmos, y se prefiera un Corán con anotaciones para su
traducción del arabe al farsi del siglo IX. Segundo, estos libros preciados
deben contener un relato que muestre su rareza y su singularidad. En este caso
lo que cuenta es que fue escrito por los peregrinos que se exiliaron al
territorio norteamericano. El contexto épico sirve de argumento moral para
ponerle precio a algo que no podemos establecer de forma objetiva. Pero creo
que el debate no va de objetividad sino de la repulsiva ostentación de capital
para pujar en la subasta por estas obras. Tercera y ultima reflexión: cuando
hace unos meses, la Unesco alertó del peligro de que los conflictos armados en
Mali pudieran afectar al valioso fondo documental de las bibliotecas de
Tombuctú, todo el mundo se aprestó a reconocer tal riesgo. Se llegó a hablar de
genocidio cultural. Bueno, pero hasta entonces, ¿a quién le ha importado la
suerte de esas bibliotecas que atesoran documentos andalusies originales, que
siguen siendo utilizados por investigadores africanos? Algunas bibliotecas
fueron objeto de pillajes, que fueron atribuidos a la mente fanatizada de las
milicias islamistas. Pero estoy seguro (conociendo las experiencias previas de
Afganistán e Iraq), que algunos de estos materiales han sido incorporados de
forma subrepticia en el mercado económico, y no sería de extrañar que en el
futuro aparecieran en los fondos de algún prestigioso museo en Europa, América
o China. Documentos demasiado valiosos como para estar en el centro del
desierto africano, pudiendo ocupar un lugar especial en la British Library o en
L'Hermitage moscovita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1a1a1a; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">¡Qué
diferencia tan grande puede hacerse entre el valor de un libro que no es único
pero si compartido, de aquel que es único pero no puede ser compartido!. ¡Qué
paradoja de nuestro tiempo pensar en un libro que sólo pueda ser patrimonio de
los ojos de un lector ya hastiado porque sigue sin poder comprar con dinero la
felicidad que tanto anhela!."</span></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-83006727337543096672013-11-08T00:55:00.000+01:002013-11-08T00:55:15.621+01:00Experiencias que te ofrece la vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8zOSP2bbHgyd5DYql5H9x8zApqcIdOKxX9NHzTl8LaUPIS8gA4f-0m82B1ShzNDGlfFZqDdd2GVsUPvU7g72MyRk-sc0XAfOld1AP2xf3mB6conLQztNcqAUMRH1VOUjNu_7HO518ei4N/s1600/ameena_banner.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8zOSP2bbHgyd5DYql5H9x8zApqcIdOKxX9NHzTl8LaUPIS8gA4f-0m82B1ShzNDGlfFZqDdd2GVsUPvU7g72MyRk-sc0XAfOld1AP2xf3mB6conLQztNcqAUMRH1VOUjNu_7HO518ei4N/s640/ameena_banner.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Hoy he conocido a una persona, sobre cuya experiencia creo que estaré pensando en los próximos días. Aprovechando el pase del documental "The Interrupters" (2011), que narra la experiencia de una intervención social de prevención de la violencia juvenil en barrios de Chicago (+ <a href="http://interrupters.kartemquin.com/about">info</a>), he tenido la gran suerte de poder conversar con Eddie Bocanegra, una de las personas que participó en el proyecto Ceasefire - Interrupt Violence (+ <a href="http://interruptviolence.com/">info</a>). A pesar de que había visionado el film días antes para preparar la proyección (la hemos hecho hoy en el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, dentro de las actividades del Grado de Trabajo Social, y con la colaboración del Consulado General de los Estados Unidos en Barcelona), presentar a Eddie y conversar brevemente con él ha sido sumamente gratificante. Me ha permitido volver a situar en mi mente la idea de cómo las experiencias vitales nos ofrecen oportunidades únicas para (re)interpretar nuestro presente, (re)visualizar nuestro pasado, y (re)orientarnos hacia nuestro futuro. Sé que aquellas experiencias que han marcado nuestras vidas (aquellas que nosotros sabemos distinguir, y no porque así nos lo indiquen observadores externos), nos permiten filtrar la lente a través de la cual interpretamos lo que nos rodea. Esas experiencias también pueden ser oportunidades que la vida nos ofrece precisamente para resolver nuestras dudas, para retomar antiguas indicaciones que desatendimos, seguir consejos que considerábamos caducos, releer nuestros pensamientos equivocados. Son privilegios, tal como decía Eddie, que nos permiten retomar el mando de nuestras vidas. Todos superamos traumas, todos tenemos que enfrentarnos a desilusiones, todos merecemos darnos nuevas oportunidades para volver a ser lo que fuimos, lo que quisimos ser, y -tal como dice la canción-, y no pudimos serlo. Eddie, un orgullo haberte conocido.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6KAzDhHaUGgCulVONp66wkzRFEozUt7_LlBMlsXyfy6P2QCqnFSrGuCLRT3UiYU7ZHDYqNu2xW4VVS2lGzpdcXg_jwHACAVTuk8a456f1ZMiHZ7Q9L7NrmbdaBu4Yc1J4zubWc7O4d05r/s1600/cobe_eddie_tio_march_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6KAzDhHaUGgCulVONp66wkzRFEozUt7_LlBMlsXyfy6P2QCqnFSrGuCLRT3UiYU7ZHDYqNu2xW4VVS2lGzpdcXg_jwHACAVTuk8a456f1ZMiHZ7Q9L7NrmbdaBu4Yc1J4zubWc7O4d05r/s640/cobe_eddie_tio_march_1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh363aqt20rOhAO8UqlOjmX_iU1gOGm2yJ6wgy9Wnh1_esyfxZ3PMbYPhSXSN8fttmBAklvh1yW8oPH9OqdCjvvldilSm4RNIq27lIuhXWJ1fa-lCaEIN-q5KC6ZnoSwEGdFFFS7jgj6GNd/s1600/The+Interrupters-portada+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh363aqt20rOhAO8UqlOjmX_iU1gOGm2yJ6wgy9Wnh1_esyfxZ3PMbYPhSXSN8fttmBAklvh1yW8oPH9OqdCjvvldilSm4RNIq27lIuhXWJ1fa-lCaEIN-q5KC6ZnoSwEGdFFFS7jgj6GNd/s640/The+Interrupters-portada+1.jpg" width="420" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54kvV_c9RaxFyzgwJkQ-5-OpUsPw6VPXvLRsh0sbSB4sqCd2GaXyGX0sjLjHJF6R6QDiQSUr94Pq8YKcLSfnj0QFinnMwfUqg_c29Zz12wX9E-duNWEiZp6cMKSEiqHTP0_ZWSKUYMKoV/s1600/29interrupt-articlelarge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54kvV_c9RaxFyzgwJkQ-5-OpUsPw6VPXvLRsh0sbSB4sqCd2GaXyGX0sjLjHJF6R6QDiQSUr94Pq8YKcLSfnj0QFinnMwfUqg_c29Zz12wX9E-duNWEiZp6cMKSEiqHTP0_ZWSKUYMKoV/s640/29interrupt-articlelarge.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-45960897239777314562013-07-19T16:13:00.002+02:002013-07-19T16:13:45.087+02:00Dissidència<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhTrtP2wFbLY-Aqc-WJjqmUxRDI8qBB929t2atTww9LnmPLE1M8FAOf7mOFUu2X3CziATVb5LV7ah0ITPHsiKKCshG1yFO9JJUOPF21HoKnOpcqgqHNlkAzdRltf-ZneVvVtnYgxHA2LE/s1600/800px-Dissent_develops_democracy_sticker.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhTrtP2wFbLY-Aqc-WJjqmUxRDI8qBB929t2atTww9LnmPLE1M8FAOf7mOFUu2X3CziATVb5LV7ah0ITPHsiKKCshG1yFO9JJUOPF21HoKnOpcqgqHNlkAzdRltf-ZneVvVtnYgxHA2LE/s320/800px-Dissent_develops_democracy_sticker.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
"Si construir el futur i assentar tot definitivament no és el nostre assumpte, és més clar encara allò que, al present, hem de dur a terme: em refereixo a la crítica despietada de tot allò existent, despietada tant en el sentit de no tenir conseqüències de la mateixa i de no témer el conflicte amb aquells que detenen el poder".<br />
<br />
Carta de Karl Marx a Arnold Ruge (setembre de 1843)Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-41188857951711310102013-06-21T23:28:00.000+02:002013-06-21T23:28:23.424+02:00Go ahead, make my day!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0k6q5Cl6bRtoizNBnT2jxkyuw_ShjEy3cm1vAHv2I6DI1-QncA7Pf94sCfjgA03or8wwKhxAsID3ILyEZ80SsZpjrnEHiS8JQz2r4Trgh60GCRypXFYifgkkPwoXyeWrLTSQK3b4GrFQX/s1600/Clint-Eastwood.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0k6q5Cl6bRtoizNBnT2jxkyuw_ShjEy3cm1vAHv2I6DI1-QncA7Pf94sCfjgA03or8wwKhxAsID3ILyEZ80SsZpjrnEHiS8JQz2r4Trgh60GCRypXFYifgkkPwoXyeWrLTSQK3b4GrFQX/s400/Clint-Eastwood.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-25357499779089677322013-05-24T14:00:00.000+02:002013-05-24T14:00:01.058+02:00Una conversación con Talal Asad (2008)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNvZIXIrX3ch2Hdxof1REgUrMYWLCC3eDezW159jodS4hTV-4TIWF32gHEdE2jjaBdRXQm09UOqE8sZeKVxzMlMjLMlMpa83OUPclfkz3P9egm2wIHAttt4SVK_yT1EGFGX4fOcrDWLlTk/s320/Talal+Asad.tiff" width="320" /></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=kfAGnxKfwOg&list=FL9m2-U2fNe33h5TDcXiGRZw">link</a></span></div>
<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">"Thinking About Religion, Secularism and Politics"<br /><br />Talal Asad, Professor of Anthropology, Graduate Center of<br />the City University of New York<br /><br />Conversations host Harry Kreisler welcomes Professor Talal<br />Asad who reflects on his life and work as an anthropologist<br />focusing on religion, modernity, and the complex<br />relationships between Islam and the West.<br /><br />Recorded October 2, 2008</span>Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-60963828435423305602013-05-16T21:28:00.000+02:002013-05-16T21:28:18.564+02:00Michel Foucault (1926-1984)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjna9-QoqCLYeAGn-83SLd9HIjFZJGKfhdi9KvJZcdKjqwQZCfDgF_pB45yK7NAiAai3DAl3QJ_2SWGqBvlLiuoVgl48Glhapmsd1Sf209HwiNY9m8fVmKpKbC6DBWOtA2Wpyv_NXKtXqBG/s1600/Foucault-mort.tiff" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjna9-QoqCLYeAGn-83SLd9HIjFZJGKfhdi9KvJZcdKjqwQZCfDgF_pB45yK7NAiAai3DAl3QJ_2SWGqBvlLiuoVgl48Glhapmsd1Sf209HwiNY9m8fVmKpKbC6DBWOtA2Wpyv_NXKtXqBG/s320/Foucault-mort.tiff" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Michel Foucault - Institut Médico-Légal de Paris</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>404</o:Words>
<o:Characters>2306</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>19</o:Lines>
<o:Paragraphs>4</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2831</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrebuchetMS; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Je prendrai pour exemple la
curieuse hétérotopie du cimetière. Le cimetière est certainement un lieu autre
par rapport aux espaces culturels ordinaires, c'est un espace qui est pourtant
en liaison avec l'ensemble de tous les emplacements de la cité ou de la société
ou du village, puisque chaque individu, chaque famille se trouve avoir des
parents au cimetière. Dans la culture occidentale, le cimetière a pratiquement
toujours existé. Mais il a subi des mutations importantes. jusqu'à la fin du
XVIIIe siècle, le cimetière était placé au cour même de la cité, à côté de
l'église. Là il existait toute une hiérarchie de sépultures possibles. Vous
aviez le charnier dans le lequel les cadavres perdaient jusqu'à la dernière
trace d'individualité, il y avait quelques tombes individuelles, et puis il y
avait à l'intérieur de l'église des tombes. Ces tombes étaient elles-mêmes de
deux espèces. Soit simplement des dalles avec une marque, soit des mausolées
avec statues. Ce cimetière, qui se logeait dans l'espace sacré de l'église, a
pris dans les civilisations modernes une tout autre allure, et, curieusement,
c'est à l'époque où la civilisation est devenue, comme on dit très
grossièrement, " athée " que la culture occidentale a inauguré ce
qu'on appelle le culte des morts. Au fond, il était bien naturel qu'à l'époque
où l'on croyait effectivement à la résurrection des corps et à l'immortalité de
l'âme on n'ait pas prêté à la dépouille mortelle une importance capitale. Au
contraire, à partir du moment où l'on n'est plus très sûr d'avoir une âme, que
le corps ressuscitera, il faut peut-être porter beaucoup plus d'attention à
cette dépouille mortelle, qui est finalement la seule trace de notre existence
parmi le monde et parmi les mots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrebuchetMS; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;">En tout cas, c'est à partir du
XIXe siècle que chacun a eu droit à sa petite boîte pour sa petite
décomposition personnelle; mais, d'autre part, c'est à partir du XIXe siècle
seulement que l'on a commencé à mettre les cimetières à la limite extérieure
des villes. Corrélativement à cette individualisation de la mort et à
l'appropriation bourgeoise du cimetière est née une hantise de la mort comme
"maladie" . Ce sont les morts, suppose-t-on, qui apportent les
maladies aux vivants, et c'est la présence et la proximité des morts tout à
côté des maisons, tout à côté de l'église, presque au milieu de la rue, c'est
cette proximité-là qui propage la mort elle-même. Ce grand thème de la maladie
répandue par la contagion des cimetières a persisté à la fin du XVIIIe siècle;
et c'est simplement au cours du XIXe siècle qu'on a commencé à procéder aux
déplacements des cimetières vers les faubourgs. Les cimetières constituent
alors non plus le vent sacré et immortel de la cité, mais l'"autre ville
", où chaque famille possède sa noire demeure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrebuchetMS; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrebuchetMS; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;">
<span style="font-family: Calibri; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: TrebuchetMS; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Michel Foucault, “Des espaces autres” dans <i>Dits et écrits</i> (1984)</span></div>
<!--EndFragment--><br />
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-80897944214302179982013-05-11T01:32:00.000+02:002013-05-11T01:32:13.924+02:00Geografies confuses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGPqxXnui8EakLseVvuULlxbtEIhIjygZwHF1btVOjE5trEtY2zmerZLQ-xwmt15Bz76sBFZrOChI5093vKPWmQwrSFmI59HNVDFIzirIsgqbsW2ajop7qBwkwwAyuN0PQCstg8vl8j2P/s1600/Geografias+confusas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGPqxXnui8EakLseVvuULlxbtEIhIjygZwHF1btVOjE5trEtY2zmerZLQ-xwmt15Bz76sBFZrOChI5093vKPWmQwrSFmI59HNVDFIzirIsgqbsW2ajop7qBwkwwAyuN0PQCstg8vl8j2P/s400/Geografias+confusas.jpg" width="305" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-6290430108794558312013-05-10T21:29:00.001+02:002013-05-10T21:29:10.224+02:00Freqüències modulades<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCqlbh8-tlIVJQtbuHRVut8zb5XmDgwoMddFJ9SgspOljqIjJsyqBtCodGDmO9IhoVtoalbNXwWgQT-XMFguDIyc9DB3yQjq5-wkkVQGqQKv8vIy-Mbh1PKWAJr_pv1AjamoflLg3qa7Yw/s1600/frecuencias+moduladas.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCqlbh8-tlIVJQtbuHRVut8zb5XmDgwoMddFJ9SgspOljqIjJsyqBtCodGDmO9IhoVtoalbNXwWgQT-XMFguDIyc9DB3yQjq5-wkkVQGqQKv8vIy-Mbh1PKWAJr_pv1AjamoflLg3qa7Yw/s400/frecuencias+moduladas.JPG" width="400" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-26126923629637196542013-05-04T21:51:00.002+02:002013-05-04T21:51:54.579+02:00Keep calm and may the Force be with you<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXC14G-zXL-D0FPT64iOoE0f3_VqO3fGJXgbmjMECpvMkAVFoidsUkzGyOeWtCNsDPjOTFLrdp6tk20l70rIKdBjWnv63PLdJKRBMbAHq7dYA_V86K4JSj9MpdxCCv6bvrer3MsCHM_0v/s1600/may.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjXC14G-zXL-D0FPT64iOoE0f3_VqO3fGJXgbmjMECpvMkAVFoidsUkzGyOeWtCNsDPjOTFLrdp6tk20l70rIKdBjWnv63PLdJKRBMbAHq7dYA_V86K4JSj9MpdxCCv6bvrer3MsCHM_0v/s320/may.jpg" width="240" /></a></div>
<br />Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3321386116024963112.post-25520218601805077892013-05-01T01:11:00.000+02:002013-05-01T01:11:36.772+02:00Bronislaw Malinowski. Baloma<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvnTwLPCM50bx85GkLVdcvoHfW3ujtgtWzCjvt1aQuELrnUh4KEgLyTtA-OAw-4mT-IigCG2yuh3kHwo587oDDOghCHebbw7wGBtsiZZcehb2ghO7ErjKZubXqz-CpYDt5uZFzAwYLRH8/s1600/Malinowski.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizvnTwLPCM50bx85GkLVdcvoHfW3ujtgtWzCjvt1aQuELrnUh4KEgLyTtA-OAw-4mT-IigCG2yuh3kHwo587oDDOghCHebbw7wGBtsiZZcehb2ghO7ErjKZubXqz-CpYDt5uZFzAwYLRH8/s320/Malinowski.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Bronislaw Malinowski (1884-1942)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Baloma: los espíritus de los muertos en las islas Trobriand</i> (1916)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>91</o:Words>
<o:Characters>524</o:Characters>
<o:Company>Mi casa</o:Company>
<o:Lines>4</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>643</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
</div>
<div class="MsoNormal">
"Por un tiempo las contradicciones y las oscuridades de la
información me parecían del todo insuperables y estaba en uno de esos
callejones sin salida que son tan frecuentes en el trabajo práctico del
etnógrafo, cuando se da en sospechar que los nativos no son merecedores de
confianza alguna y que narran cuentos a propósito, o que es menester habérselas
con dos clases de información, de las cuales una de ellas está desfigurada por
la influencia del blanco. De hecho, ninguna razón de esta índole, ni en éste ni
en la mayoría de los casos, era causa de mis dificultades."</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<!--EndFragment-->Jordi Moreras-Tr[à]nsitshttp://www.blogger.com/profile/01293516758097598751noreply@blogger.com0