A vegades faig
elocubracions pròpies de la filosofía-ficció: què en diria Michel Foucault dels
exercicis de vigilància i càstig que contenen les ordenances i lleis aprovades
a Europa contra l'ús del vel integral? Sempre m'ha atret la (remota i
impossible) possibilitat de posar el pensament d'un autor fora del seu temps, o
projectar-lo vers el present o un futur immediat. Pels més puristes
hagiogràfics, això representaria una manipulació del llegat d'aquests autors;
pels acadèmics, un exercici banal i poc acurat; per a oportunistes literaris,
la possibilitat de poder sentar les bases per a la redacció d'un nou llibre
d'autoajuda o d'espiritualitat difusa. Per a mí només és un intent per tal de
comprovar la vigència d'un pensament, d'unes reflexions crítiques, que semblen
igualment pertinents avui en dia.
No cito a Foucault en
aquests tres apunts, però en sóc conscient de que en ells hi ha quelcom de la
seva crítica a les relacions de poder. Així, respecte a la (renovada) intenció
d'institucions públiques catalanes per a elaborar normatives referides a l'ús
del vel integral, elaboro els següents tres arguments:
El problema és fer un
problema on no hi ha problema
L’ús del vel integral
representa una pràctica molt marginal entre els col·lectius musulmans a Catalunya,
i no pot ser considerada com a indicativa del seu grau de religiositat o de la
seva integració. Les dones musulmanes que decideixen vestir un vel integral
–cal tenir present que una part molt significativa d’elles són dones catalanes
converses a l’islam- volen expressar una compromís estricte amb una
interpretació molt rigorista de l’islam, que no és la que defineix el perfil
mitjà d’aquests col·lectius. Si la seva incidència és qualitativa i
quantitativament baixa, no té gaire sentit intentar forçar la creació d’un
problema allà on no existeix. Però en política, fer molt soroll per no res (much
ado about nothing), en apariència pot provocar simpaties que sempre acaben
fregant el populisme (més encara en aquests moments en que els nostres polítics
semblen envalentir-se quan parlen de la immigració), però que poden provocar
efectes contraris als volguts. Els efectes col·laterals de totes les
prohibicions que s’han incorporat en les ordenances de civisme a Catalunya,
s’han descobert temps més tard de la seva aplicació, el que ens fa pensar fins
a quin punt es fa previsió de les alteracions en les relacions socials que
provoquen determinades resolucions legals.
Les llibertats es
protegeixen mitjançant el diàleg i la pedagogia, no a través de les prohibicions
Una democràcia no pot
obligar per decret a que els seus ciutadans siguin demòcrates, però sí
recordar-lis que existeixen unes normes establertes per a determinar la presa
de decisions que ens afecten a tots. Les opcions individuals, enteses com
l’exercici d’una llibertat personal que la Constitució i l’Estatut defensen,
poden despertar estranyesa o desconcert. És lícit afirmar que l’ús del vel
integral representa un veritable xoc cultural. Però a partir del moment en que
forma part d’una voluntat individual (i no d’una imposició, tal com sovint es
dóna per fet sense haver escoltat ni un sol moment el que diuen aquestes
dones), que revela una condició de la persona (en aquest cas, per la voluntat
de mantenir-se fidel a uns principis doctrinals concrets), és necessari que la
nostra societat ofereixi, en primer lloc, una garantia legal basada en aquesta
llibertat individual, i segon, un àmbit en el que poder comprendre-la i
contextualitzar-la. Aquest àmbit no pot ser un altre que l’esfera pública, en
la que els individus que formem part d’una democràcia han de poder dirimir les
seves discrepàncies sobre el resultat dels seus actes i paraules. És el debat
públic i no les ordenances les que poden diluir l’ús del vel integral.
Totes les tradicions, religioses
o laiques, inscriuen la moralitat comunitària sobre el cos de les dones
Perquè ens entestem en salvar a les dones
musulmanes? Salvar-les de qui? De la seva tradició? Dels seus homes? De les
seves mares? D’elles mateixes? És que no sóm conscients que, d’aquesta manera,
les seguim considerant com a incapaces de regir les seves vides? La ignorància
ens cega, i ens omple el pit d’un orgull falç a l’hora d’apelar els drets
d’unes dones i no ser conscients de les situacions de desigualtat que segueixen
marcant la nostra societat. La història de l’alliberament de les dones no només
està datada a Occident; aquelles petites històries de resistència tenen altres
protagonistes que, malgrat que se’ls hi recordi constantment, no necessiten
renegar de les seves herències culturals o religioses, per a poder-se
alliberar. No té gaire sentit que, com a forma de respondre al que es considera
com una imposició (l’ús del vel integral), s’utilitzi un instrument coactiu com
és una ordenança municipal, amb les seves sancions corresponents. La repressió
no afavoreix l’alliberament, i pot convertir una decisió individual en un
argument reactiu que serveix, de nou, per arraconar-nos, uns i altres, en les
nostres petites pors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario